Divendres 4/06/2010 JORNADA DE CLOENDA!!!

Avui per fi ha arribat el gran dia! Sobre les nou ja estàvem tots a la plaça de l’església ultimant els darrers detalls i esperant ansiosos l’arribada dels autocars. A dos quarts han començat a arribar els primers autocars amb els nens de P-5 de l’Eulàlia Bóta. Poc després, han arribat els nens de P-3 i P-4 de la mateixa escola i jo m’he posat mans a la feina. He ajudat als més petits a baixar de l’autocar i els hem anat asseient en els porxos de l’edifici de psicologia. Hem decidit que jo m’encarregaria de la classe dels cavalls i les eugues que tenen com a mestres a la Lola i a la Mary. De seguida hem repartit els identificadors de color groc i he ajudat a les mestres a anar-los enganxant a les samarretes dels nens. Tot seguit, hem aprofitat per donar d’esmorzar als nens i a mesura que anaven acabant també els donàvem aigua. M’ha sobtat molt el bon comportament dels nens tot i ser tant petits: tots estaven asseguts i ben tranquils tot i el rebombori que hi havia al voltant.

Un cop totes les escoles han esmorzat, ens hem anat traslladant poc a poc cap a les escales de l’edifici del teatre per fer-nos la foto oficial. La veritat és que semblava impossible que ens poguéssim col·locar tots en aquest espai però al final ho hem aconseguit. En aquest moment, he vist com la Begoña s’emocionava i m’ha fet emocionar-me a mi també. Després de tantes hores de feina, de tants esforços i entrebancs, s’ha fet realitat el somni de tenir a tots els nens i mestres de les escoles a la nostra universitat.

Tot seguit, hem començat les activitats. Amb la Lola, hem decidit anar primer als lavabos i després ens hem dirigit a l’aula Sant Jordi on ens esperava el taller de les titelles. Les meves companyes han fet una obra molt bonica en la qual diverses titelles s’encarregaven de fer un pastís a la caputxeta vermella. Cada personatge portava un dels ingredients i els nens havien de dir quina quantitat d’aquest ingredient es necessitava després de veure el número (per exemple, dues cullerades de melmelada, ser ous…). Als nens els ha encantat la funció i han estat molt atents durant l’estona que ha durat!

El segon taller al qual hem assistit ha estat el de jocs. Ens hem situat davant de l’edifici de Llevant i dues companyes del grup 2B ens han proposat jugar al joc de l’aranya. En la meva opinió, aquest no era el joc més apropiat per fer-ho amb nens de P-3. Al no estar l’espai clarament delimitat, alguns nens s’allunyaven massa. D’altres volien córrer massa i queien. A més, feia molt de sol i els nens es cansaven de seguida.

Finalment, hem tornat a l’edifici del Teatre per anar al taller de teatre. Com que encara hi havia un grup a dins, hem aprofitat aquesta estona per donar aigua als nens i per tornar a anar a fer pipí. Després, hem gaudit d’una representació del conte de la Blancaneus feta per alumnes del grup 2B. Els nens han gaudit moltíssim d’aquesta estona i de tots els personatges: la Blancaneus, la bruixa, els set nans, el príncep…. Les nostres companyes han estat realment fantàstiques. Quines artistes tenim a la Universitat!!

Un cop hem acabat els tres tallers, ens hem reunit totes les escoles a l’esplanada per ballar tots en una gran rotllana el ball de la “rodantxa”. Ha sigut espectacular la imatge de veure a tots els nens, mestres i alumnes de la universitat saltant i rient al ritme de la música.

Després, he guiat als nens de la classe dels cavalls i les eugues fins al Palau de les Heures on havien de dinar. Hem buscat una ombreta i ens hem assegut amb l’altre grup de P-3 a esperar el dinar. Jo m’he quedat cantant cançons als nens amb la Lola mentre l’altra mestra i una companya han anat a buscar els picnics. Els nens han dinat superbé!! M’han demostrat que són molt autònoms i espavilats (saben desembolicar el paper dels entrepans, desenroscar el tap de les ampolles d’aigua i tornar-lo a cargolar, llençar el paper dels entrepans a les escombraries. Després de dinar he estat una estoneta jugant amb ells i cap a dos quarts de tres he marxat perquè les quatre havia d’entrar a treballar.

Ha sigut una experiència magnífica!

En aquesta última entrada, m’agradaria fer una miqueta de balanç de com m’he sentit en aquesta assignatura i sobre tot allò que m’emporto. La veritat és que durant aquests mesos, he après sense gairebé adonar-me’n. Les classes no s’han basat en les explicacions teòriques sinó que hem partit de les dinàmiques per després reflexionar conjuntament sobre algun tema (la relació educativa, l’espai de l’aula, la importància del joc, etc.) El fet de recollir les reflexions diàriament al bloc també m’ha ajudat a aprofundir més sobre aquests temes i a relacionar-los amb l’estada a l’escola i amb la meva feina a la llar d’infants. A més, l’aprenentatge també ha partit de nosaltres, de les nostres curiositats i de les reflexions que anàvem extraient del llibre de lectura. El fet de preparar les dinàmiques també ens ha fet “fer de mestres” i pensar com havíem de preparar una classe per tal que fos atractiva pels altres companys i que alhora aprenguessin o reflexionessin sobre algun aspecte de la feina del mestre d’infantil.

Sé del cert que he après molt perquè em passava tota l’estona que estàvem a les escoles i que ara estic a la guarderia reflexionant i relacionant tots aquells temes que havíem tractat a classe amb la realitat escolar. Crec que amb aquesta dinàmica de classe també hem tingut l’oportunitat d’adonar-nos-en de com aprenen els nens d’Infantil i de quins recursos haurem de tenir com a futures mestres.

Finalment, vull dir que estic convençuda que rellegiré molts cops aquest bloc durant aquests anys de carrera i també quan treballi com a mestra. Segur que m’encantarà veure quines eren les meves reflexions aquets primer any de carrera i complementar-les amb tots els meus aprenentatges futurs!

Dijous 3/06/2010 Ruta turística per Mundet

Avui ha sigut l’últim dia de preparació de la jornada abans que arribi el GRAN DIA!!! Hem aprofitat l’estona de classe per resoldre els últims dubtes i ens ajuntat els tres grups (2A, 2B i 2C) per anar seguint tot el recorregut que faran els nens i veure on estaran ubicats els diferents tallers. Com que jo m’encarrego de fer un itinerari amb un grup de P-3, és important que sàpiga molt bé on estan ubicades les activitats que realitzaran els nens i quins lavabos tenim a prop. També hem de tenir en compte on està situada la infermeria per si algun nen pren mal i a qui hem d’acudir si trobem un nen que s’ha perdut (hem decidit que el Marc i un altre noi facin aquesta funció de referents; aniran vestits amb una samarreta taronja per tal que sigui fàcil identificar-los).

Com ja he comentat en altres ocasions, considero que és fonamental que les mestres coneguin l’espai abans que els nens vagin d’excursió. D’aquesta manera, podran planificar amb més seguretat i també anticipar-se a determinades situacions (com per exemple portar bosses d’escombraries si no ha papereres, si s’ha de portar aigua o si hi ha llocs on comprar-ne, quins moments són els més adequats per portar els nens al lavabo, si s’ha d’anul·lar o no l’excursió en cas de pluja, etc.)

La Begoña també ens ha fet reflexionar sobre una de les característiques més importants que ha de tenir una mestra: la capacitat d’adaptació. Una bona mestra ha de saber adaptar-se a les situacions i intentar, amb els recursos de que disposa, oferir les millors condicions per als seus alumnes.

Finalment, la Begoña ens ha estat explicant com ha sigut realment tot el procés d’organització d’aquesta jornada. Crec que és admirable tot l’esforç, dedicació i il·lusió que les nostres professores han dipositat en aquest gran projecte. Crec que amb el seu exemple també ens estan donant un missatge fonamental sobre quin model de mestra hem de seguir. Ara només queda recuperar forces i energia per tal de poder demostrar demà tot el que hem après durant aquests mesos!

Dimarts 1/06/2010 Continuem preparant la jornada de cloenda

Avui ha sigut un dia molt mogudet!!! Quan hem arribat, ens hem reunit a l’aula de la Begoña totes les companyes encarregades dels itineraris per tal d’elaborar els identificadors de colors que portaran els nens i les mestres. També hem decidit quins identificadors portarem nosaltres. La veritat és que fa goig veure com tots anem a una i treballem de forma cooperativa per aconseguir un mateix objectiu. Col·laborem i ens ajudem entre tots (mestres, alumnes de diferents grups). A més, crec que és fonamental la planificació inicial que les nostres mestres (la Begoña, la Núria i l’Anna) han elaborat amb l’ajuda de les mestres d’infantil ja que ens permet saber on ha d’estar cada estudiant i cada grup d’alumnes d’Infantil a cada moment. 

Un cop hem acabat els identificadors i els hem guardat als sobres per tenir-los preparats per demà, hem tornat a la nostra aula per veure i participar a les dues últimes exposicions dels llibres.

La primera exposició ha anat a càrrec de la Belén i la Patrícia. Han seleccionat tots els fragments del llibre en els quals en Pau s’identificava i actuava com si fos un gos i ens han preguntat perquè creiem que en Pau adoptava aquesta actitud i perquè havia triat aquest animal. M’ha semblat un tema molt interessant que no s’havia tractat ni comentat en cap de les altres exposicions tot i que apareix contínuament en el llibre. Totes hem estat més o menys d’acord en què el fet que en Pau actuï com un gos és un mecanisme de defensa per evadir-se de situacions desagradables o que li creen angoixa. També és una forma de cridar l’atenció de les persones del seu voltant per tal que li facin més cas i li donin afecte. Després de tota aquesta posta en comú d’opinions, la Belén i la Patrícia ens han donat una gran sorpresa: havien escrit a la Carme Barba per tal de fer-li la mateixa pregunta que ens acabaven de fer a nosaltres. La resposta de l’escriptora era clara i contundent: no hi havia una única resposta correcta sinó que totes les interpretacions que podia fer el lector eren vàlides. Justament és aquest el motiu pel qual m’ha agradat tant el llibre “Nens de Vidre”, perquè es limita a plantejar les situacions que viuen en Pau i les persones del seu voltant però en cap cas fa judicis o intenta donar una resposta o solució a les actituds dels personatges. D’aquesta manera, obliga que sigui el propi lector qui reflexioni i intenti posar-se en la situació de cada un dels personatges.

La segona i última exposició l’han realitzada l’Olga i l’Andrea. Ens han llegit un fragment del llibre en el qual la Clara, farta de l’actitud d’en Pau, li demana a la Marina que s’hi torni després que el Pau l’hagi pegat. A partir d’aquest fragment, l’Olga i l’Andrea han tractat molts temes. Un d’ells ha estat com podem com a futures mestres tractar els conflictes a l’aula per tal de no arribar mai a una situació de desbordament com la que viu la Clara. En aquest sentit, s’ha comentat que quan una mestra té un nen conflictiu a l’aula, en cap cas se l’ha de deixar sola amb aquesta responsabilitat sinó que sempre ha de ser un treball compartit: per una banda, s’ha de potenciar molt la relació família-escola per tal que tots anem a una; per altra banda, la mestra sempre haurà d’estar recolzada per tot l’equip de mestres de l’escola. Totes les companyes hem coincidit que el personatge de la Clara rep poques ajudes per part tant de la família d’en Pau com de l’equip de mestres (el psicòleg del centre sí que s’enduu a estones a en Pau però la Clara mai no compta amb el suport d’un altre professional quan el Pau està a l’aula). Moltes de nosaltres hem proposat que potser seria millor no treure al Pau fora de l’aula quan la situació ja fos insostenible, sinó incorporar a algun altre mestre de reforç per tal que ajudés a la Clara. A l’escola Eulàlia Bóta, les mestres que tenen a la classe algun nen amb necessitats educatives especials compten sempre amb una mestra de reforç o auxiliar que està en tot moment amb elles a l’aula.

Per acabar, l’Olga i l’Andrea ens han posat la cançó d’Imagine de John Lenon i ens han traduït la lletra per tal que totes poguéssim entendre que aquesta cançó parla dels somnis i de lluitar per les ideologies en què creiem. Ha sigut un moment molt emotiu que m’ha fet recordar quin és el meu somni i que lluitaré tant com calgui per aconseguir-ho. Crec que sempre s’ha de lluitar de un somni i que, tot i que hem de ser realistes i saber que ens trobarem amb entrebancs i ens desanimarem, mai hem d’abandonar el nostre camí ni els objectius que perseguim. Estic convençuda que potser no aconseguim canviar el món però segur que sí que aconseguim millorar la vida de molts nens. Per simbolitzar aquesta il·lusió, l’Olga i l’Andrea ens han regalat unes llavors “màgiques” perquè comencem a fer créixer i a fer realitat el nostre somni que tot just acaba de començar aquest any.

Dijous 27/05/2010 Comencem a organitzar la jornada de cloenda

Avui hem tornat a fer classe amb l’Anna. Durant la primera estona de la sessió, l’Anna ens ha deixat temps per acabar de fer les cotutories (ja que l’altre dia gairebé no vam tenir temps de fer-les). Ens hem tornat a ajuntar la Cristina, la Marina, l’Alexia i jo i ens hem explicat que hem fet durant aquestes tres setmanes tant a les classes a la universitat com a les escoles. Totes hem acabat coincidint en què l’estada a les escoles ha sigut una experiència molt profitosa que ens ha ajudat a reflexionar sobre aspectes de la intervenció a l’aula i de l’acció educativa.

A la segona part de la classe, ens hem distribuït per grups segons l’activitat que durem a terme el divendres 4. Com que jo seré responsable d’acompanyar un dels grups de P-3 de l’Eulàlia Bóta, m’he ajuntat amb el grup encarregat de realitzar l’activitat de les titelles per tal d’ajudar-los a organitzar aquest taller. Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la dificultat i la dedicació que comporta haver de planificar una activitat fora del centre escolar. A més de tenir en compte quines activitats realitzaran els nens aquell dia i quins són els objectius que es volen treballar (elements que també s’han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol activitat a l’aula), també s’han de planificar molts altres aspectes que són essencials per tal que l’excursió es desenvolupi satisfactòriament: si s’han de dividir els grups d’alumnes i com; on estan situats els lavabos; com aniran identificats els alumnes, a quines hores i a quins espais esmorzaran i dinaran els nens; quin mestre s’encarregarà de portar la farmaciola; si s’ha de portar aigua o si hi ha fonts a prop, etc. Tots aquests aspectes també els hem de tenir en compte nosaltres per preparar la jornada del dia 4. En aquest sentit, les professores de l’assignatura han elaborat un document on apareix un plànol dels edificis i espais de la universitat, els itineraris que haurà de seguir cada grup d’alumnes, quines són les alumnes responsables de cada grup i activitat, etc.

Durant les primeres setmanes de docència de l’assignatura, vam realitzar una activitat que consistia en programar de forma teòrica una excursió per a un grup de nens d’Educació Infantil. Crec que la jornada del 4 de juny ens permetrà posar en pràctica aquests continguts treballats i ens ajudarà a saber com hem d’organitzar una excursió quan siguem mestres.

Dimarts 25/05/2010 Visitem a les companyes del grup 2A

Avui hem fet la sessió de cotutoria amb la Begoña Piqué i el grup 2A ja que l’Anna havia d’estar al tribunal d’una tesi doctoral. A l’inici de la classe dues companyes del grup 2A han exposat el seu fragment del llibre “Nens de vidre” que ha donat peu a parlar de la relació família escola.

Com ja he comentat en altres ocasions, és necessari que tant el context familiar com l’escolar s’involucrin en l’educació i en el desenvolupament del nen. Aquest fet implica una coordinació i un compromís mutu entre la família i l’escola. Tot i així, hem arribat a la conclusió que no tan sols les famílies s’han d’aproximar a la línia educativa de l’escola sinó que també des de l’escola s’ha de fer un esforç  per incloure elements educatius del context familiar. En aquest sentit, des de les escoles s’han d’organitzar propostes i activitats que impliquin i afavoreixin la participació de les famílies en el context familiar. Tant a l’escola Can Fabra (on vaig estar durant el primer semestre) com a l’Eulàlia Bóta, he tingut l’oportunitat de conèixer i veure alguns exemples d’aquestes propostes encaminades a fomentar la relació família-escola. A l’escola Can Fabra, per exemple, organitzaven l’anomenada nit dels tresors en la qual pares i mestres es reunien una nit a l’escola per “fabricar” els regals que el tió cagaria als nens. Durant aquest sopar pares i mestres compartien experiències i parlaven de l’educació dels nens i nenes en un pla d’igualtat. A l’escola Eulàlia Bóta, cada classe té un àlbum de la mascota de la classe (cavall, abella, estrella de mar, papallona, etc.) i cada cap de setmana se l’emporta un nen a casa i els pares (amb l’ajuda dels seus fills) hi escriuen què han fet durant el cap de setmana amb la companyia de la mascota.

Després, la Begoña ens ha donat més informació sobre la jornada de cloenda del dia 4 de juny (com ens organitzarem, quins tallers farem, quines responsabilitats hem d’assumir..). Hem estat parlant de tot això durant una bona estona i algunes persones ja s’han començat a apuntar per distribuir-se les tasques. Al final, ens hem quedat sense temps per fer les cotutories!!! La veritat és que ens té ben engrescats la jornada del dia 4. És un gran repte!

Dijous 20/05/2010 Sessió de relaxació

Avui hem començat la classe amb l’exposició de l’Anna Plans i la Rebeca que ens han preparat una sessió de relaxació. A partir d’un fragment de la lectura de “Nens de vidre” ens han intentat transmetre la importància de relaxar-se i els beneficis que ens aporta tant a nivell fisiològic com mental. Abans d’entrar a classe ja ens hem trobat amb un cartell que deia “entreu en silenci” i amb una música relaxant de fons. Després ens hem estirat tots a terra i a partir de les indicacions que ens anava donant l’Anna i de la música d’onades que sentíem hem aconseguit deixar la ment en blanc i relaxar-nos totalment durant uns minuts.

Com a futures mestres d’infantil és molt important que sempre tinguem una actitud calmada i tranquil·la a l’aula i que sapiguem transmetre aquesta pau als nostres alumnes. A més, tot i que potser és difícil incloure una activitat de relaxació com la que hem fet nosaltres a l’aula d’infantil, sí que podem fomentar altres dinàmiques que ajudin als nens a treure tensions com ara posar-los música relaxant, apagar els llums i fer que els nens l’escoltin; llegir un conte; fer que els nens es facin petits massatges entre ells; dedicar una estona diària a que els nens escoltin “el silenci”, etc. Fomentar una actitud tranquil·la i relaxada entre els nens beneficiarà molt el seu rendiment acadèmic i el seu comportament correcte a l’aula.

La segona part de la classe l’hem dedicada a repassar el currículum d’Educació Infantil d’una forma ben original. Hem format dos grups i hem utilitzat la metodologia del Fitxer de Leitner per tal de respondre unes preguntes tot repetint cada resposta en un ordre establert i així memoritzar el seu contingut. La veritat és que m’ha semblat una tècnica mnemotècnica molt efectiva que de ben segur podré posar en  altres situacions.

Dimarts 18/05/2010 Últim dia a les escoles

Avui ha sigut l’últim dia que hem anat a les escoles. La veritat és que em fa pena que s’acabi després de tots els bons moments que hem viscut els dimarts. Tot i així, avui he tornat a tenir l’oportunitat de viure una gran experiència a l’espai de plàstica!

Abans de pujar a la classe de l’Eulàlia, he estat ajudant als nens de P-4 de la classe de les estrelles de mar a posar-se la bata i a treure les coses de la motxilla. Després han anat passant a la classe i la Georgina m’ha dit si podia entrar i així l’ajudava a posar les pinces als nens. Quant tots els nens estaven asseguts, la Georgina els ha explicat que el Biel no podria venir a l’escola durant uns quants dies i ha demanat als nens si algú sabia què li passava. De seguida algun company ha aixecat la mà i ha explicat que al Biel l’havien d’operar de fimosi. La Georgina ha explicat que la fimosi és una operació que es fa al penis i ha preguntat quins altres nens s’havien operat d’això. Molts nens han aixecat la mà i cada un volia explicar la seva experiència. M’ha sorprès veure com la Georgina tractava amb tanta naturalitat aquest tema i com els alumnes també en parlaven sense manies. Crec que és molt important que com a futures mestres també sapiguem parlar d’aquests temes amb naturalitat per tal que els nens no els vegin com a tabús. Els nens i la Georgina han acabat acordant que a la tarda trucarien al Biel per veure com està.

Un cop ja hi érem tots a la classe de les papallones, l’Eulàlia ens ha explicat que avui treballaríem amb fang. Tots els nens s’han posat molt contents (la majoria ja han experimentat amb el fang alguna vegada i els agrada moltíssim). La Míriam i jo hem ajudat a l’Eulàlia a tallar trossos de fang (ho hem fet amb l’ajuda d’un fil) i hem donat un a cada nen. L’Eulàlia, igual que va fer la setmana passada amb la pasta de sal, ha deixat una bona estona als nens perquè experimentessin amb el material . Després, ha dit als nens que havien de fer una escultura com si fossin artistes i que l’única condició que havien de complir era que l’escultura fos d’una sola peça. Hi ha hagut nens que de seguida ho han entès i s’ha cenyit a les instruccions i d’altres, en general els més petits, els ha costat una mica més tot i que al final tots han complert la norma de l’Eulàlia. Ha sigut curiós comprovar com els nens utilitzaven diferents “tècniques” per treballar el fang i donar-li la forma que volien: fer-lo rodar per la taula per donar-li una forma arrodonida o de “xurro”, picar amb els punys o les mans per aixafar-lo i aconseguir una forma més plana, pessigar el fang per tal de crear relleu….

Un cop l’Eulàlia ha vist que els nens ja havien tingut prou estona per experimentar amb el seu tros de fang els ha proposat que si volien podien ajuntar el seu fang amb el d’algun altre company i fer una escultura conjunta. De seguida molts nens s’han apuntat a la proposta: en una taula on hi havia nens de P-4 i de P-5 han decidit ajuntar el fang de tots els nens i han fet una bola gegant, uns altres dos nens de P-5 també han decidit ajuntar els seus dos volcans i fer-ne un de més gran. Als nens de P-3 i a alguns de P-4 en general els ha costat més compartir el fang i han acabat fent una escultura individual. L’Eulàlia també ha repartit altres materials als nens per tal que poguessin decorar les seves escultures: confeti, pedretes de colors, trossos de llaç… Ha sigut fantàstic veure com els nens anaven combinant els diferents materials i com gaudien de l’activitat! Un cop més, crec que el fet que l’Eulàlia hagi proposat una activitat de caràcter obert (els nens podien fer l’escultura que volguessin) ha afavorit l’experimentació i la creativitat dels nens. També m’ha semblat molt bona idea la proposta de fer una escultura conjunta ja que així s’afavoreix el treball en col·laboració entre els nens (aquells que s’han apuntat a aquesta proposta s’han adonat que amb el fang dels altres companys podien fer escultures més grosses i també compartir el material i les idees amb altres nens).

Al final, tal i com fan els artistes, hem exposat les obres d’art dels nens al passadís. Al costat de cada escultura hi havia un petit cartell on deia quins eren els noms dels artistes i el títol de l’obra d’art (hi havia títols tant suggeridors com: casa de boletes petites, bola gegant, volcà amb foc i pedres, monstre…). M’ha semblat genial la idea d’exposar al passadís el treball dels alumnes per tal que tothom els pogués veure ja que això fa que els nens sentin que la seva feina es valora i també la valorin més ells. De fet, molt dels nens, en arribar a classe, han fet pujar a les seves mestres per tal d’ensenyar-los les seves escultures. Aquí us deixo algunes fotografies d’algunes escultures. Són fantàstiques!

Com veieu, ha sigut una sessió molt intensa i divertida. L’Eulàlia ens ha tractat superbé tots aquests dies, ens ha deixat participar i intervenir tant com hem volgut a l’aula i ens ha donat molts bon consells que ben segur posarem en pràctica quan siguem mestres.

Des d’aquest blog, m’agradaria agrair a totes les mestres de l’escola Eulàlia Bóta amb qui he estat (la Laura, la Georgina i l’Eulàlia) la seva atenció i l’afecte que m’han demostrat durant les estonetes que he compartit amb elles. Per mi, ha estat una gran experiència assistir a l’escola cada dimarts: he après moltíssim i he tingut l’oportunitat d’entrar en contacte amb una realitat escolar i de constatar que, sense cap mena de dubte, és aquesta la professió a la qual em vull dedicar.

Gràcies de tot cor Escola Eulàlia Bóta!

Dijous 13/05/2010 Respecte a les diferències individuals

Avui la Núria Pascual i jo hem exposat el nostre fragment del llibre “Nens de vidre”. La veritat és que les dues estàvem una mica nervioses i il·lusionades alhora per tal que tot sortís com havíem planificat.

Hem escollit un fragment en el qual en Pau arriba a classe i es troba amb que tots els nens marxen d’excursió menys ell. A partir d’aquesta situació, hem decidit treballar el tema del “respecte a les diferències individuals”. Per fer-ho, hem ambientat la classe amb diferents motius de les “tres bessones” ja que és un exemple de com, tot i que a simple vista les tres bessones poden semblar idèntiques, cadascuna té la seva personalitat  i a més pot estar vivint una situació totalment diferent. Per tal de poder realitzar la nostra dinàmica hem suposat que la Teresa era una nena nouvinguda, que l’Anna tenia el braç enguixat i que l’Helena era celíaca.

La primera activitat ha consistit en dividir la classe en tres grups i repartir una de les tres bessones a cada grup.  A partir d’aquí hem proposat a les nostres companyes que pensessin algunes adaptacions que com a mestres haurien de fer si tinguessin a una de les nostres bessones protagonistes com a alumnes per tal d’integrar-les al màxim en el grup-classe (per exemple que hauríem de fer si un nen celebra el seu aniversari i porta un pastís que l’Helena, que és celíaca, no pot menjar). Entre totes ens hem adonat que com a futures mestres ens podem trobar amb situacions com aquestes i que hem de ser àgils i tenir recursos per adaptar-nos.

La segona dinàmica ha consistit en que ens poséssim en la pell dels mestres i dels alumnes i que intentéssim endevinar situacions conflictives que poden canviar l’actitud i el comportament d’un nen durant un període de temps determinat (i que els nens segurament no ens ho faran saber de forma explícita). En concret, hem plantejat tres situacions: un nen que no ha dormit bé, els pares d’un nen s’han separat i un nen acaba de tenir un germanet. Cada grup ha escenificat una d’aquestes situacions i els altres dos grups havien d’intentar endevinar què era allò que podia passar-li al nen. Aquesta dinàmica ens ha fet reflexionar sobre el fet que la mestra sempre ha d’intentar comprendre que darrere d’una actitud negativa o conflictiva d’un nen sempre hi ha algun problema o situació difícil que aquest nen està vivint.

La nostra reflexió final ha girant entorn a la importància que, com a futures mestres, tinguem present que a les nostres aules no tindrem un grup homogeni de 25 nens sinó que conviurem amb 25 nens amb caràcters i situacions personals ben diferents i que, per tant, hem de saber adaptar-nos a les necessitats de cada un (respectar les diferències individuals). Aquest fet també l’hem volgut reflectir amb el títol que hem posat a la pissarra: cada lletra estava fet amb un paper de color diferent i amb un traç diferent.

En la segona part de la sessió d’avui, l’Anna ens ha explicat la seva experiència a la República Dominicana on ha passat dues setmanes com a formadora dels futurs educadors socials.

La veritat és que a tots ens ha commogut l’explicació de l’Anna sobre la situació dels infants d’aquest país: la prostitució infantil, els nens al carrer i la dificultat d’aquests de poder accedir a l’escola. L’Anna també ens ha parlat sobre la important i difícil tasca de conscienciació que duen a terme els mestres amb els seus alumnes i de com aquests últims mostren un respecte i un amor infinits envers els seus professors.

Dimarts 11/05/2010 Dibuixem amb pasta de sal!!

Avui he tornat a l’espai de plàstica i hem fet una activitat que m’ha agradat molt!. La setmana passada l’Eulàlia ja ens va avisar que vinguéssim amb roba que es pogués embrutar. De seguida que hem arribat amb els nens a la classe de les papallones he entès el perquè. L’Eulàlia ha ensenyat a tots els nens què era allò de la pasta de sal i ens ha explicat com es feia (posant aigua, sal i farina i remenant-ho molt bé amb l’ajuda d’una batedora). A continuació, la Míriam i jo hem ajudat a l’Eulàlia a posar una mica de pasta de sal a les taules (que tornaven a estar folrades) per tal que els nens la poguessin tocar i experimentar amb la seva textura. Hi ha hagut nens que de seguida l’han tocada i l’han començat a espargir per tota la taula i d’altres que, en canvi, s’han mostrat més cohibits davant d’aquest nou material i han tardat una mica més a embrutar-se. L’Eulàlia ens ha explicat que aquesta actitud va molt lligada al caràcter i a la personalitat de cada nen. Ha sigut ben curiós veure com els nens experimentaven amb aquesta pasta: alguns deien que semblava com pega i d’altres de seguida han descobert que si l’espargien per la taula podien dibuixar i escriure-hi a sobre.

Un cop els nens ja havien gaudit i tenien les mans ben blanques, l’Eulàlia els ha preguntat quina activitat creien que podien fer amb aquesta pasta. De seguida algun nen ha proposat fer un dibuix i algun altre ha dit que com que el paper és blanc i la pasta també no es veuria el dibuix. L’Eulàlia ha preguntat als nens com creien que podien solucionar aquest problema i de seguida els nens han proposat que o bé podien pintar sobre un paper de color o bé posar-li pintura a la pasta de sal. La veritat és que m’ha sorprès moltíssim veure com els nens per si sols són capaços d’anar fent totes aquestes reflexions i trobant solucions als problemes que se’ls hi plantegen. M’he adonat, però, com la mestra té un paper fonamental a l’hora de fomentar aquesta actitud reflexiva en els infants (l’Eulàlia contínuament fa preguntes i afavoreix la participació dels infants per tal que siguin ells mateixos els qui descobreixin i experimentin i, en definitiva, siguin els protagonistes del seu procés d’aprenentatge). L’Eulàlia ens ha explicat que si la mestra dóna tota la feina feta als nens i únicament es limita a plantejar una activitat tancada, no aconseguirà fomentar aquesta capacitat de raonament i d’experimentació dels seus alumnes. Per això, es fonamental que en les activitats plàstiques on treballem amb materials que els infants estan poc acostumats a fer servir, la mestra deixi una bona estona perquè els nens experimentin lliurement amb el material i amb les seves propietats abans de proposar una activitat més concreta. La veritat és que m’han semblat molt útils totes aquestes reflexions de cara al meu futur professional.

Els nens han fet uns dibuixos preciosos! M’ha fet molta gràcia el comentari d’un nen de P-4 que m’ha dit que li agradava molt més pintar amb pasta de sal que amb colors perquè amb la pasta podia esborrar i tornar a dibuixar tantes vegades com volia. Al final, hem ajudat a l’Eulàlia a rentar les mans dels nens i també hem fet un mural on hem penjat tots els dibuixos dels nens i hem escrit allò que representaven. Mireu quines obres d’art!!

Dijous 6/05/2010 Jocs i identitats

Avui hem començat la classe amb l’exposició de la Laia i la Cristina. Han preparat una dinàmica a l’exterior (als porxos de l’edifici) i ens han proposat tres activitats diferents (fer bombolles gegants, autoretratar-nos i imitar a algú de la classe) per treballar el tema de la identitat.

Cadascuna d’aquestes activitats, a més de fer-nos riure i passar una bona estona, ens ha fet reflexionar sobre algun aspecte relacionat amb la identitat i amb la manera en que ens veiem a nosaltres mateixos i en com ens veuen els altres.

–       L’activitat de les bombolles ens ha fet adonar-nos que, tot i que totes les bombolles estaven fetes amb el mateix material i tècnica, cap d’elles era idèntica a una altra. Com a futures mestres hem de tenir molt present que cada nen, igual que les bombolles, té una identitat i una personalitat diferent a la dels altres.

–       L’activitat de l’autoretrat és molt útil per fer-nos adonar de com ens veiem a nosaltres mateixes. A més, el traç del dibuix, els colors, el tamany també són elements que  deixen entreveure la personalitat de cadascuna de nosaltres.

–       Finalment, l’activitat d’imitar a alguna persona de classe ha sigut molt encertada ja que ens ha permès saber com ens veuen altres persones de classe i com cadascuna de nosaltres tenim uns trets característics que ens diferencien dels altres.

Un cop a classe, la Patrícia ha aprofitat aquesta exposició per parlar-nos del joc i de la seva importància en l’etapa d’educació infantil. Ens ha explicat que el joc és un recurs molt útil per treballar amb nens d’aquestes edats ja que sense ensenyar res en concret, educa l’infant. Després, entre tots hem reflexionat sobre els beneficis que té el joc:

–       Ens ho passem bé! (el joc provoca riure, ens fa més feliços…)

–       Comporta  imitació, socialització, imaginació (per exemple quan els nens juguen a pares i mares..)

–       Fa conèixer el propi cos i les seves habilitats (en els jocs relacionats amb activitats físiques el nen es posa en joc a ell mateix, es prova)

–       Permet tractar situacions conflictives (gelosia, por)

–       Podem utilitzar el joc per presentar-nos o per anar-nos coneixent millor (per exemple fent un joc el primer dia de classe).

–       El joc també és un recurs molt útil per introduir algunes normes i fer que els infants les comprenguin i respectin.

Per tal de comprovar tots aquests beneficis, hem dedicat l’última estona de classe a jugar a dos jocs (veritat-mentida i el director d’orquestra). La veritat és que (tot i que eren dos jocs molt diferents) s’ha creat un clima molt distès, hem rigut i ens ho hem passat molt bé. A més, hem après dos possibles jocs que podem posar en pràctica amb els nostres alumnes i quins serien els objectius que podríem treballar a partir d’aquests. Considero que les mestres han de potenciar molt el recurs del joc amb els seus alumnes (deixant-los estones de joc lliure, jugant amb ells, proposant diversos jocs). A partir del joc (tant els nens com els adults) podem, a  més de divertir-nos, aprendre d’una manera molt natural, gairebé sense adonar-nos-en.