Dimarts 20/04/2010 Escola lliure

Avui hem fet classe a la universitat. Hem vist un reportatge sobre dues Llar d’Infants, “La Caseta” i “El Tatanet” molt diferents del que estem acostumats titulat un “preescolar alternatiu”.

Aquestes dues llars d’infants es caracteritzen per la gran implicació de les famílies ja sigui coordinant i organitzant el funcionament de l’escola o fins i tot formant part de l’equip de mestres. Alhora en aquestes escoles els nens treballen per experimentació, és a dir, a les aules els infants tenen diversos espais (de psicomotricitat, llegir contes, pintar, jugar…) i poden circular lliurement per les classes.

Després de veure els vídeos, hem dividit la classe en dos grups; un dels grups s’ha encarregat de buscar els aspectes positius, negatius i allò que ens havia semblat més interessant; l’altre grup havia de buscar les semblances i diferències entre les escoles del vídeo i les escoles on estem fent l’estada cada setmana. Un dels aspectes que ha generat més polèmica ha sigut el de la gran implicació de les famílies a les escoles.

Aquest debat m’ha fet reflexionar sobre l’educació que ofereixen la les llars d’infants i ho he comparat molt amb la llar d’infants en la que estic treballant actualment.

Pel que fa a la implicació de les famílies, crec que és molt positiu i del tot necessari que a l’etapa d’educació infantil les famílies participin activament a les escoles i a les llars d’infants. No obstant, crec que no sé si pot ser del tot beneficiós que un familiar sigui l’educador del seu fill/a. Crec que el context familiar i el context escolar presenten diferències que poden complicar la posada en pràctica d’aquesta relació educativa i alhora filial. Per un nen o una nena petit és difícil distingir quan el pare o mare fan realment de pare o mare o quan estan fent de mestres. Amb els pares, els nens acostumen a comportar-se de forma diferent de com ho fan amb els pares (tenen més confiança, sempre volen ser els protagonistes, agafen més rabietes..) i per això crec que el fet que el pare o mare sigui alhora el mestre del seu fill/a pot ser complicat tant pels familiars com pels propis nens. A la llar d’infants on treballo crec que, sense arribar a l’extrem que els pares siguin els mestres dels seus fills, tenen propostes molt interessants per tal d’afavorir la relació família-escola. És una llar d’infants molt oberta a les famílies: l’educadora contínuament demana a les famílies diferents materials per tal que els nens treballin després a classe, els pares i familiars participen i assisteixen a les sortides, organitzen les festes de fi de curs, etc. A més, els pares poden entrar a dins de les aules tan quan deixen als seus fills com quan els vénen a buscar, moment que poden aprofitar per parlar amb l’educadora o per observar al seu fill i demanar-li que li ensenyi les joguines o els murals de classe… Un altra de les propostes que fan és la “setmana dels avis” en la qual assisteixen els avis o algun altre familiar de cada infant i preparen alguna activitat per a tota la classe: explicar un conte, fer un pastís, plantar plantes, fer construccions de fusta, ballar… Son unes sessions molt enriquidores per tothom: pels avis que se senten únics, pels seus néts que saben que aquell dia són els protagonistes, pels altres nens i també per l’educadora que té l’oportunitat d’observar les dinàmiques proposades pels avis i alhora conèixer millor l’entorn familiar del nen. En aquest sentit, crec que qualsevol proposta que afavoreixi la comunicació entre la mestra i la família és molt positiva per al nen.

Referent a la llibertat atorgada als nens en aquest tipus d’escoles, crec que sí que és positiu que els nens aprenguin experimentant ja que això afavoreix la seva creativitat i autonomia. De totes maneres, crec que , especialment en nens de 0 a 6 anys, també és molt important fomentar activitats més dirigides com cantar cançons, saber fer silenci i escoltar quan la mestra explica un conte o proposa una activitat. Penso que és important que els nens s’acostumin a seguir i a complir algunes normes i que es combinin els moments d’activitat més dirigida amb moments de joc o d’activitat lliure.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: