Divendres 30/04/2010 Segona sessió de mestres

Avui hem fet la segona sessió de mestres. Després d’escoltar les intervencions que han fet les mestres, m’agradaria ressaltar els següents punts:

–       Pautes d’avaluació:  En aquesta sessió de mestres s’ha tornat a comentar el tema de quins criteris segueixen les mestres per avaluar als seus alumnes. Les mestres han explicat que tenen poques mesures per avaluar i que allò més important és que els alumnes vagin assolint poc a poc petits objectius. En aquest sentit, és fonamental que la mestra valori molt els petits avenços de cada alumne ja que això millorarà la seva autoestima i la seva motivació a l’hora d’enfrontar-se a nous reptes. Relacionat amb aquets punt, també s’ha comentat el tema de l’escriptura i si era adequat que els mestres d’infantil no corregissin les faltes d’ortografia dels alumnes. La resposta de les mestres ha sigut unànime: l’objectiu és que els alumnes comencin a escriure i no tant que ho facin bé, sense faltes d’ortografia. En efecte, penso que a l’etapa d’infantil allò més important és que els alumnes s’atreveixin a començar a expressar-se amb la llengua escrita i que li agafin el gust. Quan comencin a tenir més domini, els alumnes ja començaran a fixar-se com s’escriuen correctament les paraules (i ho acabaran de treballar durant tota l’etapa de primària).

–       Nens amb necessitats educatives especials: Pel que fa als nens amb necessitats educatives especials, es va comentar que a totes les escoles s’intentava adaptar-se al màxim a les seves necessitats per tal que se sentissin còmodes i segurs. Una de les mesures que es prenen a l’Eulàlia Bóta per tal que aquests nens, i també els grups de més petits (P-3), puguin orientar-se amb facilitat és tenir un horari en el qual surten les fotografies de cada mestra amb qui els nens fan classe.

–       Actituds conflictives dins de l’aula: Un dels temes al qual vam dedicar més estona va ser com actuar davant d’una actitud violenta a l’aula. En aquest sentit, la mestra ha de situar-se sempre pensant que davant d’una actitud violenta, el nen sempre ens està dient alguna cosa. Algunes mestres van comentar que a les seves escoles hi havia nens amb situacions familiars molt complicades que repercutien molt en l’estabilitat dels nens. Però també podem trobar actituds negatives que responguin a situacions més puntuals que generen angoixa en els nens (la separació dels pares, la mort d’algun familiar, que aquella nit el nen o nena no hagi dormit bé, etc.) El paper de la mestra en aquests casos ha de ser sempre el d’intentar comprendre a aquest nen o nena i fer tot el que estigui en les seves mans per tal que el nen almenys estigui el millor possible les hores que passa a l’escola. Aquesta tasca serà més fàcil si la mestra coneix bé a aquest alumne i la seva situació familiar  i si té un bon vincle afectiu amb l’infant.

També es va comentar el tema de com actuar quan un nen es nega en rotund a fer una activitat. De la mateixa manera que he comentat anteriorment, la mestra ha de saber veure més enllà d’aquesta actitud i adaptar-se a cada cas concret. Si és un nen que la mestra sap que no té cap problema concret i que repetidament utilitza aquesta actitud per cridar la seva atenció, potser podrà  intentar que realitzi l’activitat com tots els altres nens. En canvi, si la mestra veu que un nen té un mal dia (està trist, neguitós, no es troba bé…) serà convenient que aquesta li dediqui una estona per estar per ell de forma més individual, per fer-lo sentir més recollit i estimat.

–       Relació família-escola:  Un altre dels punts tractats va ser com es podia des de l’escola fomentar la relació família-escola quan es trobaven amb pares conflictius o que no responien a les iniciatives proposades des de l’escola. En aquest sentit, les mestres de les escoles que es trobaven amb situacions com aquesta ens van explicar la seva experiència i ens van dir que , tot i que era un procés molt lent, poc a poc s’anaven aconseguint resultats. Allò fonamental per intentar que els pares participin a les escoles dels seus fills és que la mestra, i en general tota l’escola, estableixi una relació de confiança d’igual a igual amb les famílies. En la línia del projecte de Comunitats d’Aprenentatge, les escoles han d’obrir les seves portes i fer que les famílies també se’n sentin part i puguin compartir amb els mestres i els seus fills el projecte escolar. Una de les propostes que en aquesta mateixa línia du a terme l’escola Rosa dels Vents és dedicar una de les tardes de la setmana a què els pares vinguin a les aules i organitzin una activitat per fer amb els nens.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A <span>%d</span> blogueros les gusta esto: