Avui la Núria Pascual i jo hem exposat el nostre fragment del llibre “Nens de vidre”. La veritat és que les dues estàvem una mica nervioses i il·lusionades alhora per tal que tot sortís com havíem planificat.
Hem escollit un fragment en el qual en Pau arriba a classe i es troba amb que tots els nens marxen d’excursió menys ell. A partir d’aquesta situació, hem decidit treballar el tema del “respecte a les diferències individuals”. Per fer-ho, hem ambientat la classe amb diferents motius de les “tres bessones” ja que és un exemple de com, tot i que a simple vista les tres bessones poden semblar idèntiques, cadascuna té la seva personalitat i a més pot estar vivint una situació totalment diferent. Per tal de poder realitzar la nostra dinàmica hem suposat que la Teresa era una nena nouvinguda, que l’Anna tenia el braç enguixat i que l’Helena era celíaca.
La primera activitat ha consistit en dividir la classe en tres grups i repartir una de les tres bessones a cada grup. A partir d’aquí hem proposat a les nostres companyes que pensessin algunes adaptacions que com a mestres haurien de fer si tinguessin a una de les nostres bessones protagonistes com a alumnes per tal d’integrar-les al màxim en el grup-classe (per exemple que hauríem de fer si un nen celebra el seu aniversari i porta un pastís que l’Helena, que és celíaca, no pot menjar). Entre totes ens hem adonat que com a futures mestres ens podem trobar amb situacions com aquestes i que hem de ser àgils i tenir recursos per adaptar-nos.
La segona dinàmica ha consistit en que ens poséssim en la pell dels mestres i dels alumnes i que intentéssim endevinar situacions conflictives que poden canviar l’actitud i el comportament d’un nen durant un període de temps determinat (i que els nens segurament no ens ho faran saber de forma explícita). En concret, hem plantejat tres situacions: un nen que no ha dormit bé, els pares d’un nen s’han separat i un nen acaba de tenir un germanet. Cada grup ha escenificat una d’aquestes situacions i els altres dos grups havien d’intentar endevinar què era allò que podia passar-li al nen. Aquesta dinàmica ens ha fet reflexionar sobre el fet que la mestra sempre ha d’intentar comprendre que darrere d’una actitud negativa o conflictiva d’un nen sempre hi ha algun problema o situació difícil que aquest nen està vivint.
La nostra reflexió final ha girant entorn a la importància que, com a futures mestres, tinguem present que a les nostres aules no tindrem un grup homogeni de 25 nens sinó que conviurem amb 25 nens amb caràcters i situacions personals ben diferents i que, per tant, hem de saber adaptar-nos a les necessitats de cada un (respectar les diferències individuals). Aquest fet també l’hem volgut reflectir amb el títol que hem posat a la pissarra: cada lletra estava fet amb un paper de color diferent i amb un traç diferent.
En la segona part de la sessió d’avui, l’Anna ens ha explicat la seva experiència a la República Dominicana on ha passat dues setmanes com a formadora dels futurs educadors socials.
La veritat és que a tots ens ha commogut l’explicació de l’Anna sobre la situació dels infants d’aquest país: la prostitució infantil, els nens al carrer i la dificultat d’aquests de poder accedir a l’escola. L’Anna també ens ha parlat sobre la important i difícil tasca de conscienciació que duen a terme els mestres amb els seus alumnes i de com aquests últims mostren un respecte i un amor infinits envers els seus professors.
Maria's Blog 