Avui ha sigut l’últim dia que hem anat a les escoles. La veritat és que em fa pena que s’acabi després de tots els bons moments que hem viscut els dimarts. Tot i així, avui he tornat a tenir l’oportunitat de viure una gran experiència a l’espai de plàstica!
Abans de pujar a la classe de l’Eulàlia, he estat ajudant als nens de P-4 de la classe de les estrelles de mar a posar-se la bata i a treure les coses de la motxilla. Després han anat passant a la classe i la Georgina m’ha dit si podia entrar i així l’ajudava a posar les pinces als nens. Quant tots els nens estaven asseguts, la Georgina els ha explicat que el Biel no podria venir a l’escola durant uns quants dies i ha demanat als nens si algú sabia què li passava. De seguida algun company ha aixecat la mà i ha explicat que al Biel l’havien d’operar de fimosi. La Georgina ha explicat que la fimosi és una operació que es fa al penis i ha preguntat quins altres nens s’havien operat d’això. Molts nens han aixecat la mà i cada un volia explicar la seva experiència. M’ha sorprès veure com la Georgina tractava amb tanta naturalitat aquest tema i com els alumnes també en parlaven sense manies. Crec que és molt important que com a futures mestres també sapiguem parlar d’aquests temes amb naturalitat per tal que els nens no els vegin com a tabús. Els nens i la Georgina han acabat acordant que a la tarda trucarien al Biel per veure com està.
Un cop ja hi érem tots a la classe de les papallones, l’Eulàlia ens ha explicat que avui treballaríem amb fang. Tots els nens s’han posat molt contents (la majoria ja han experimentat amb el fang alguna vegada i els agrada moltíssim). La Míriam i jo hem ajudat a l’Eulàlia a tallar trossos de fang (ho hem fet amb l’ajuda d’un fil) i hem donat un a cada nen. L’Eulàlia, igual que va fer la setmana passada amb la pasta de sal, ha deixat una bona estona als nens perquè experimentessin amb el material . Després, ha dit als nens que havien de fer una escultura com si fossin artistes i que l’única condició que havien de complir era que l’escultura fos d’una sola peça. Hi ha hagut nens que de seguida ho han entès i s’ha cenyit a les instruccions i d’altres, en general els més petits, els ha costat una mica més tot i que al final tots han complert la norma de l’Eulàlia. Ha sigut curiós comprovar com els nens utilitzaven diferents “tècniques” per treballar el fang i donar-li la forma que volien: fer-lo rodar per la taula per donar-li una forma arrodonida o de “xurro”, picar amb els punys o les mans per aixafar-lo i aconseguir una forma més plana, pessigar el fang per tal de crear relleu….
Un cop l’Eulàlia ha vist que els nens ja havien tingut prou estona per experimentar amb el seu tros de fang els ha proposat que si volien podien ajuntar el seu fang amb el d’algun altre company i fer una escultura conjunta. De seguida molts nens s’han apuntat a la proposta: en una taula on hi havia nens de P-4 i de P-5 han decidit ajuntar el fang de tots els nens i han fet una bola gegant, uns altres dos nens de P-5 també han decidit ajuntar els seus dos volcans i fer-ne un de més gran. Als nens de P-3 i a alguns de P-4 en general els ha costat més compartir el fang i han acabat fent una escultura individual. L’Eulàlia també ha repartit altres materials als nens per tal que poguessin decorar les seves escultures: confeti, pedretes de colors, trossos de llaç… Ha sigut fantàstic veure com els nens anaven combinant els diferents materials i com gaudien de l’activitat! Un cop més, crec que el fet que l’Eulàlia hagi proposat una activitat de caràcter obert (els nens podien fer l’escultura que volguessin) ha afavorit l’experimentació i la creativitat dels nens. També m’ha semblat molt bona idea la proposta de fer una escultura conjunta ja que així s’afavoreix el treball en col·laboració entre els nens (aquells que s’han apuntat a aquesta proposta s’han adonat que amb el fang dels altres companys podien fer escultures més grosses i també compartir el material i les idees amb altres nens).
Al final, tal i com fan els artistes, hem exposat les obres d’art dels nens al passadís. Al costat de cada escultura hi havia un petit cartell on deia quins eren els noms dels artistes i el títol de l’obra d’art (hi havia títols tant suggeridors com: casa de boletes petites, bola gegant, volcà amb foc i pedres, monstre…). M’ha semblat genial la idea d’exposar al passadís el treball dels alumnes per tal que tothom els pogués veure ja que això fa que els nens sentin que la seva feina es valora i també la valorin més ells. De fet, molt dels nens, en arribar a classe, han fet pujar a les seves mestres per tal d’ensenyar-los les seves escultures. Aquí us deixo algunes fotografies d’algunes escultures. Són fantàstiques!
Com veieu, ha sigut una sessió molt intensa i divertida. L’Eulàlia ens ha tractat superbé tots aquests dies, ens ha deixat participar i intervenir tant com hem volgut a l’aula i ens ha donat molts bon consells que ben segur posarem en pràctica quan siguem mestres.
Des d’aquest blog, m’agradaria agrair a totes les mestres de l’escola Eulàlia Bóta amb qui he estat (la Laura, la Georgina i l’Eulàlia) la seva atenció i l’afecte que m’han demostrat durant les estonetes que he compartit amb elles. Per mi, ha estat una gran experiència assistir a l’escola cada dimarts: he après moltíssim i he tingut l’oportunitat d’entrar en contacte amb una realitat escolar i de constatar que, sense cap mena de dubte, és aquesta la professió a la qual em vull dedicar.
Gràcies de tot cor Escola Eulàlia Bóta!
Maria's Blog 