Dimarts 4/05/2010 Espai de plàstica!!!

Avui hem tornat a les escoles després de dues setmanes i hem canviat d’espai. Durant aquestes tres últimes setmanes a les escoles estaré a l’espai de plàstica amb la meva companya Miriam Rubio i amb l’Eulàlia que és mestra de P-5.

Avui hem realitzat una activitat d’experimentació amb diferents tipus de papers. L’Eulàlia ha repartir trossos de diferents tipus de papers a cada nen (paper de vidre, paper de pinotxo, paper de cel·lofana de color groc i cotó fluix) i els ha deixat una estona perquè els toquessin i experimentessin amb ells. Els nens de seguida han comentat que el paper de vidre era raspós i que si miraves a través del paper de cel·lofana tot es veia groc. Després ha explicat als nens que l’activitat consistiria en pintar a sobre de cada un d’aquests papers amb ceres però que abans de fer-ho havien de fer hipòtesis sobre a quins papers seria més fàcil pintar-hi o a quins costaria més o fins i tot no es podria pintar. Els nens han anat fent hipòtesis: alguns deien que a sobre del paper de vidre no s’hi podria pintar perquè era molt raspós, altres deien que sí; alguns pensaven que a sobre del paper pinotxo tampoc podrien pintar perquè era molt fosc i que en canvi sí que ho podrien fer a sobre del cotó fluix, altre creien que aquest últim material era massa tou per poder pintar-hi i que es trencaria… La veritat és que tots els nens, des dels més petits fins als més grans, han participat i han dit la seva opinió.

Després, la Míriam i jo hem ajudat a l’Eulàlia a repartir un paper de cada tipus a cada nen. Tots estaven neguitosos per començar a pintar i comprovar si el que havien dit es complia. De seguida que han tingut els papers han començat a pintar i ens anaven  ensenyant molt sorpresos quins eren els resultats. M’ha sorprès molt veure com els nens han anat experimentant per si sols mentre l’Eulàlia simplement els anava guiant Entre tots hem descobert que hi ha papers màgics!!! (per exemple que si pintem a sobre del paper de cel·lofana groc canvia el color amb el qual pintem, o que si barregem el color blau i el rosa a sobre del paper de vidre apareixia el color lila i que l’única manera de pintar el cotó fluix sense que es trenqui és refregant-lo contra algun paper que ja estigui pintat…). Ha sigut molt curiós veure que com quan un nen feia algun “nou descobriment” de seguida tots els altres l’imitaven i comprovaven per ells mateixos si el que deia el company es complia. Tots els nens han acabat fent uns dibuixos preciosos que després hem penjat en un gran mural al passadís.

De la sessió de plàstica que he vist avui, m’agradaria comentar les següents reflexions:

–       Abans de començar l’activitat, l’Eulàlia ja l’havia planificada  i preparada i també havia condicionat la classe: ja havia començat a retallar els trossos de paper que donaria als nens, havia preparat les ceres i havia folrat les taules amb paper per tal que no es taquessin. L’Eulàlia ens ha explicat que, especialment en les activitats de plàstica en les quals es necessiten materials i suports diferents, és molt important fer aquest preparatius de forma prèvia per tal que l’activitat sigui més àgil i perquè la mestra pugui estar pendent dels nens en el moment que la fan. A més, també ha insistit molt en el fet que és molt important folrar les taules per tal que els nens puguin pintar i experimentar lliurement sense patir per tacar-les.

–       Avui, hem tingut a l’aula un nen de P-4 amb necessitats educatives especials. Personalment, és un dels temes en el que intento fixar-me per tal de veure quins recursos utilitzen les mestres per tal d’integrar al màxim aquests nens a l’aula. Aquest nen sempre va de la mà d’un altre company de la seva mateixa classe. Quan hem arribat a la classe de l’Eulàlia, aquest nen volia seure al costat del seu amic però no hi havia lloc. L’Eulàlia de seguida ha afegit una altra cadira per tal que poguessin estar junts. La veritat és que m’ha semblat una actitud molt encertada per part de la mestra que de seguida s’ha adonat que, per aquest nen, el seu company és com un referent i que necessita tenir-lo a prop per tal de sentir-se segur.

–       Finalment, també m’agradaria comentar que m’ha semblat fantàstica l’activitat que hem realitzat. Crec que és una activitat relativament senzilla d’organitzar i que requereix material fàcil d’aconseguir però que alhora ha permès que els nens experimentessin i que gaudissin molt durant aquesta estona.

Divendres 30/04/2010 Segona sessió de mestres

Avui hem fet la segona sessió de mestres. Després d’escoltar les intervencions que han fet les mestres, m’agradaria ressaltar els següents punts:

–       Pautes d’avaluació:  En aquesta sessió de mestres s’ha tornat a comentar el tema de quins criteris segueixen les mestres per avaluar als seus alumnes. Les mestres han explicat que tenen poques mesures per avaluar i que allò més important és que els alumnes vagin assolint poc a poc petits objectius. En aquest sentit, és fonamental que la mestra valori molt els petits avenços de cada alumne ja que això millorarà la seva autoestima i la seva motivació a l’hora d’enfrontar-se a nous reptes. Relacionat amb aquets punt, també s’ha comentat el tema de l’escriptura i si era adequat que els mestres d’infantil no corregissin les faltes d’ortografia dels alumnes. La resposta de les mestres ha sigut unànime: l’objectiu és que els alumnes comencin a escriure i no tant que ho facin bé, sense faltes d’ortografia. En efecte, penso que a l’etapa d’infantil allò més important és que els alumnes s’atreveixin a començar a expressar-se amb la llengua escrita i que li agafin el gust. Quan comencin a tenir més domini, els alumnes ja començaran a fixar-se com s’escriuen correctament les paraules (i ho acabaran de treballar durant tota l’etapa de primària).

–       Nens amb necessitats educatives especials: Pel que fa als nens amb necessitats educatives especials, es va comentar que a totes les escoles s’intentava adaptar-se al màxim a les seves necessitats per tal que se sentissin còmodes i segurs. Una de les mesures que es prenen a l’Eulàlia Bóta per tal que aquests nens, i també els grups de més petits (P-3), puguin orientar-se amb facilitat és tenir un horari en el qual surten les fotografies de cada mestra amb qui els nens fan classe.

–       Actituds conflictives dins de l’aula: Un dels temes al qual vam dedicar més estona va ser com actuar davant d’una actitud violenta a l’aula. En aquest sentit, la mestra ha de situar-se sempre pensant que davant d’una actitud violenta, el nen sempre ens està dient alguna cosa. Algunes mestres van comentar que a les seves escoles hi havia nens amb situacions familiars molt complicades que repercutien molt en l’estabilitat dels nens. Però també podem trobar actituds negatives que responguin a situacions més puntuals que generen angoixa en els nens (la separació dels pares, la mort d’algun familiar, que aquella nit el nen o nena no hagi dormit bé, etc.) El paper de la mestra en aquests casos ha de ser sempre el d’intentar comprendre a aquest nen o nena i fer tot el que estigui en les seves mans per tal que el nen almenys estigui el millor possible les hores que passa a l’escola. Aquesta tasca serà més fàcil si la mestra coneix bé a aquest alumne i la seva situació familiar  i si té un bon vincle afectiu amb l’infant.

També es va comentar el tema de com actuar quan un nen es nega en rotund a fer una activitat. De la mateixa manera que he comentat anteriorment, la mestra ha de saber veure més enllà d’aquesta actitud i adaptar-se a cada cas concret. Si és un nen que la mestra sap que no té cap problema concret i que repetidament utilitza aquesta actitud per cridar la seva atenció, potser podrà  intentar que realitzi l’activitat com tots els altres nens. En canvi, si la mestra veu que un nen té un mal dia (està trist, neguitós, no es troba bé…) serà convenient que aquesta li dediqui una estona per estar per ell de forma més individual, per fer-lo sentir més recollit i estimat.

–       Relació família-escola:  Un altre dels punts tractats va ser com es podia des de l’escola fomentar la relació família-escola quan es trobaven amb pares conflictius o que no responien a les iniciatives proposades des de l’escola. En aquest sentit, les mestres de les escoles que es trobaven amb situacions com aquesta ens van explicar la seva experiència i ens van dir que , tot i que era un procés molt lent, poc a poc s’anaven aconseguint resultats. Allò fonamental per intentar que els pares participin a les escoles dels seus fills és que la mestra, i en general tota l’escola, estableixi una relació de confiança d’igual a igual amb les famílies. En la línia del projecte de Comunitats d’Aprenentatge, les escoles han d’obrir les seves portes i fer que les famílies també se’n sentin part i puguin compartir amb els mestres i els seus fills el projecte escolar. Una de les propostes que en aquesta mateixa línia du a terme l’escola Rosa dels Vents és dedicar una de les tardes de la setmana a què els pares vinguin a les aules i organitzin una activitat per fer amb els nens.

Dijous 29/04/2010 Pors infantils

Avui l’Alibe i la Mireia han presentat el seu fragment de lectura i han tractat el tema de les pors.  Han començat parlant de que les pors són universals (tots en tenim encara que siguin pors diferents) i després s’han centrat en les pors infantils per ajudar-nos a veure què podem fer i que no hem de fer com a mestres d’educació infantil.

Els nens poden tenir molts tipus de pors: als desconeguts, a la foscor, a certs animals o personatges de contes (bruixes, dracs, fantasmes) a la mort, etc. Hi ha una edat en la qual és molt normal que els infants comencin a sentir aquestes pors i per tant, com a adults, és important que no ens alarmem i que intentem ajudar-los a superar-les poc a poc (deixant-los una llumeta encesa a la nit si tenen por a la foscor, fent-los veure que els dracs i les bruixes només viuen als contes, etc.

Com a mestres, però també com a pares, és molt important que no ridiculitzem ni ignorem aquestes pors. És bo que els infants exterioritzin i verbalitzin aquestes pors, ja que el fet de parlar-ne també els ajuda a anar superant-les. Penso que des de l’escola també es pot treballar el tema de les pors, per exemple, parlant-ne a classe, fent que cada nen expliqui a què té por, fent-los fer un dibuix, proposant idees sobre com es poden superar algunes pors, etc. També és important que sapiguem aconsellar i tranquil·litzar els pares si estan preocupats per aquest tema.

La segona part de la classe l’hem dedicada a preparar la presentació per als mestres. Les aportacions que hem fet amb el nostre grup han estat les següents:

Quins canvis hem observat?

–       L’evolució dels nens (cada cop es senten més còmodes i segurs a l’escola)

–       L’adaptació i actualització de la decoració de classes i passadissos en funció de l’època de l’any, de les festes, de les activitats que els nens realitzen…

Propostes a millorar:

–       Millorar l’hàbit de rentar-se les mans, sobretot abans d’esmorzar (Eulàlia Bóta)

–       Hi ha nens que porten un excés de menjar a l’hora de l’esmorzar. Potser s’hauria de regular una mica la quantitat d’aliment que porten per esmorzar.

Què més volem saber?

–       Quin criteri se segueix per triar les cases de colònies? I els mestres que hi van?

 

Dimarts 27/04/2010 Punts de vista

Avui hem començat la classe amb la dinàmica proposada per la Marta i la Soraya que tractava els tema dels diferents punts de vista. A partir de la lectura d’un fragment de “Nens de vidre”  han fet una proposta d’activitat que ens ha servit per adonar-nos com totes les persones veiem la realitat des del nostre punt de vista. Hem traslladat aquesta situació a l’etapa d’infantil i ens hem plantejat com actuar davant de situacions en les quals (tal i com li passa al Pau de “Nens de vidre”) veure la realitat des de diferents punts de vista pot crear conflictes.

Com a futures mestres, és molt important tenir en compte que a l’aula tindrem tants punts de vista com nens hi hagi i que hem de tenir la capacitat de conèixer el caràcter de cada nen i les seves particularitats (les seves aptituds, allò que li costa més o que li fa por, el seu entorn familiar, etc.) Conèixer bé als nostres alumnes ens permetrà posar-nos al seu lloc i entendre les seves actituds (tant si són positives com negatives) dins de l’aula. A més, també és molt important no homogeneïtzar els punts de vista ni les actituds dins de l’aula sinó intentar oferir una atenció el més individualitzada possible. Per exemple, és possible un nen un dia concret estigui més neguitós o trist i li costi més seguir el ritme de la classe perquè ha passat mala nit o perquè té problemes a casa. En aquest cas, la mestra ha de saber veure que potser aquell dia, aquest nen necessita una atenció més individualitzada i sentir-se una mica més protagonista (fent que aquell dia sigui l’ajudant de la mestra, buscant una estona per parlar amb ell a soles i donar-li carinyo, etc).

Un altre punt important que ha de treballar la mestra a l’aula és fomentar que els alumnes sàpiguen posar-se al lloc dels altres companys i així puguin entendre les seves reaccions. Intentar promoure aquesta actitud és molt important en aquestes edats (caracteritzades de forma general per l’egocentrisme) ja que afavoreix la comunicació entre ells i les habilitats socials. A més, el fet d’adoptar el punt de vista de l’altre també és molt útil a l’hora de tractar situacions conflictives a l’aula (fent reflexionar als nens com se sentirien ells si algú no els deixés jugar, o si algú els hagués insultat o fet sentir malament…)

Per últim, i no menys important, la mestra també ha de saber posar-se a la pell dels pares i entendre les seves inquietuds, les seves pors, per poder guiar-los i així afavorir una bona relació família-escola que repercutirà positivament en el desenvolupament de l’infant.

La segona part de la classe, l’hem dedicada a fer les cotutories. Ens hem tornat a ajuntar la Marina, l’Alexia, la Cristina i jo i hem compartit les nostres experiències durant les tres setmanes anteriors. L’Alexia i la Marina ens han explicat què han fet els nens de P-5 i P-4 durant els matins de dijous (com funcionen els tallers matemàtics a P-5, el projecte de l’eixample, com es van organitzar per fer l’àlbum del segon trimestre) i la Cristina i jo els hem explicat com funcionen els espais de plàstica i de construccions. A més, hem tingut la sort de què la Marina va ser una de les persones que va tenir l’oportunitat d’anar de Colònies amb els nens de l’Eulàlia Bóta i ens ha pogut explicar com va ser aquesta gran experiència. Les cotutories, a més d’ajudar-nos a acabar d’assimilar els continguts que hem treballat, també són molt útils perquè ens donen l’oportunitat d’escoltar altres punts de vista en relació a les experiències viscudes.

Dijous 22/04/2010 Anticipació de Sant Jordi!

La sessió d’avui ha començat amb la dinàmica proposada per la Keren i l’Amagoia. Han treballat un tema relacionat amb l’autoestima i ens han proposat una activitat en la qual totes les companyes de classe havíem de dir un adjectiu o comentari positiu a una de les nostres companyes, i així successivament. Crec que ha sigut una dinàmica molt encertada ja que, a part de començar el dia amb comentaris positius, ha ajudat a potenciar els sentiment de grup i també a adonar-nos de com ens veuen els altres. Després les companyes que s’encarregaven d’exposar ens han donat alguns consells i propostes que ajuden a treballar l’autoestima a l’etapa d’infantil: fomentar els hàbits d’autonomia, tenir cada dia un encarregat de l’aula, elogiar als nens (reforç positiu), etc.

Penso que a l’etapa infantil, l’autoestima és un tema imprescindible a treballar a les aules. Si els nens disposen d’una bona autoestima, no tindran cap problema en enfrontar-se a les diferents activitats i propostes i se sentiran segurs i motivats a l’hora de realitzar-les i fins i tot a l’hora de preguntar dubtes a la mestra. En relació a aquest tema crec que la tasca de la mestra és fonamental. Per una banda, ha de saber veure com és cadascun dels seus alumnes i detectar quins nens tenen una autoestima més baixa i en conseqüència se senten més insegurs o desmotivats a l’escola. Per altra banda, la mestra té un paper molt important alhora de fomentar l’autoestima en els seus alumnes. És molt important que els nens des de ben petits es vagin formant una imatge positiva d’ells mateixos ja que això afavorirà el seu autoconcepte acadèmic i el seu desenvolupament general com a persona. En aquest sentit, crec que la mestra ha de recordar que en aquestes edats els infants són molt sensibles i que s’estan començant a formar com a persones i que, per aquest motiu, qualsevol paraula o actitud negativa pot ferir greument la seva autoestima. Per això, la mestra sempre haurà de confiar en les possibilitats de cada alumne, respectar els ritmes d’aprenentatge individuals i oferir-hi l’ajuda ajustada i elogiar els petits avenços de cada nen (sempre evitant els comentaris negatius quan tenen dificultats en realitzar alguna tasca).

A la segona part de la classe hem estat comentant les aportacions que vam fer de la conferència de la Lourdes Martín “Tres caixes plenes d’art” i després, aprofitant que demà és Sant Jordi hem parlat d’alguns llibre que ens han agradat i que ens agradaria recomanar a la resta de la classe. La veritat és que s’han recomanat llibres que m’ha semblat molt interessants i que he anat afegint a la meva llista de properes lectures.

Dimarts 20/04/2010 Escola lliure

Avui hem fet classe a la universitat. Hem vist un reportatge sobre dues Llar d’Infants, “La Caseta” i “El Tatanet” molt diferents del que estem acostumats titulat un “preescolar alternatiu”.

Aquestes dues llars d’infants es caracteritzen per la gran implicació de les famílies ja sigui coordinant i organitzant el funcionament de l’escola o fins i tot formant part de l’equip de mestres. Alhora en aquestes escoles els nens treballen per experimentació, és a dir, a les aules els infants tenen diversos espais (de psicomotricitat, llegir contes, pintar, jugar…) i poden circular lliurement per les classes.

Després de veure els vídeos, hem dividit la classe en dos grups; un dels grups s’ha encarregat de buscar els aspectes positius, negatius i allò que ens havia semblat més interessant; l’altre grup havia de buscar les semblances i diferències entre les escoles del vídeo i les escoles on estem fent l’estada cada setmana. Un dels aspectes que ha generat més polèmica ha sigut el de la gran implicació de les famílies a les escoles.

Aquest debat m’ha fet reflexionar sobre l’educació que ofereixen la les llars d’infants i ho he comparat molt amb la llar d’infants en la que estic treballant actualment.

Pel que fa a la implicació de les famílies, crec que és molt positiu i del tot necessari que a l’etapa d’educació infantil les famílies participin activament a les escoles i a les llars d’infants. No obstant, crec que no sé si pot ser del tot beneficiós que un familiar sigui l’educador del seu fill/a. Crec que el context familiar i el context escolar presenten diferències que poden complicar la posada en pràctica d’aquesta relació educativa i alhora filial. Per un nen o una nena petit és difícil distingir quan el pare o mare fan realment de pare o mare o quan estan fent de mestres. Amb els pares, els nens acostumen a comportar-se de forma diferent de com ho fan amb els pares (tenen més confiança, sempre volen ser els protagonistes, agafen més rabietes..) i per això crec que el fet que el pare o mare sigui alhora el mestre del seu fill/a pot ser complicat tant pels familiars com pels propis nens. A la llar d’infants on treballo crec que, sense arribar a l’extrem que els pares siguin els mestres dels seus fills, tenen propostes molt interessants per tal d’afavorir la relació família-escola. És una llar d’infants molt oberta a les famílies: l’educadora contínuament demana a les famílies diferents materials per tal que els nens treballin després a classe, els pares i familiars participen i assisteixen a les sortides, organitzen les festes de fi de curs, etc. A més, els pares poden entrar a dins de les aules tan quan deixen als seus fills com quan els vénen a buscar, moment que poden aprofitar per parlar amb l’educadora o per observar al seu fill i demanar-li que li ensenyi les joguines o els murals de classe… Un altra de les propostes que fan és la “setmana dels avis” en la qual assisteixen els avis o algun altre familiar de cada infant i preparen alguna activitat per a tota la classe: explicar un conte, fer un pastís, plantar plantes, fer construccions de fusta, ballar… Son unes sessions molt enriquidores per tothom: pels avis que se senten únics, pels seus néts que saben que aquell dia són els protagonistes, pels altres nens i també per l’educadora que té l’oportunitat d’observar les dinàmiques proposades pels avis i alhora conèixer millor l’entorn familiar del nen. En aquest sentit, crec que qualsevol proposta que afavoreixi la comunicació entre la mestra i la família és molt positiva per al nen.

Referent a la llibertat atorgada als nens en aquest tipus d’escoles, crec que sí que és positiu que els nens aprenguin experimentant ja que això afavoreix la seva creativitat i autonomia. De totes maneres, crec que , especialment en nens de 0 a 6 anys, també és molt important fomentar activitats més dirigides com cantar cançons, saber fer silenci i escoltar quan la mestra explica un conte o proposa una activitat. Penso que és important que els nens s’acostumin a seguir i a complir algunes normes i que es combinin els moments d’activitat més dirigida amb moments de joc o d’activitat lliure.

Dijous 15/04/2010 “Tres caixes plenes d’art”

Avui els tres grups (2A, 2B i 2C) ens hem trobat a la sala de graus per assistir a la conferència de Lourdes Martín “Tres caixes plenes d’art”.

La Lourdes Martín és mestra d’educació infantil i li van concedir una llicència d’estudis que va dedicar a elaborar un projecte per acostar i treballar els artistes a les escoles. L’objectiu del seu projecte, en definitiva, ha estat fer un recull de propostes i recursos per als mestres d’educació infantil per treballar tres artistes propers (Tàpies, Miró i Picasso) en aquesta etapa.

Al principi, la Lourdes ens ha explicat en què consistia el seu projecte i com havia treballat cada artista. També ens ha fet molt d’èmfasi en el fet que el projecte pretén integrar les tres àrees del currículum d’educació infantil (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges). Per tal d’aconseguir treballar els artistes des d’una proposta multidisciplinar, la Lourdes va triar una vessant concreta de cada artista que es pogués aprofitar amb els nens d’infantil. Tot aquest projecte ha quedat concretat en tres caixes (una per cada artista) plenes de diferents recursos i en un blog on s’explica en què consisteix el projecte.

Després d’aquesta explicació, la Lourdes ha anat obrint les tres caixes i ens ha anat explicant quins recursos contenien i com els podíem treballar amb els nens i nenes d’infantil. Ens ha explicat que el seu objectiu és que fossin materials pràctics i àgils per treballar amb nens i que també servissin com a suggeriments o idees per crear altres propostes. La caixa de Tàpies se centrava en les textures i l’entorn, la caixa de Picasso ens els sentiments i emocions i la caixa de Miró en els símbols i colors.  M’ha sorprès la gran quantitat de recursos que amagava cada capsa i la cura i la dedicació amb què la Lourdes els havia realitzat.

A la “Caixa de Tàpies” hi havia, per exemple: un sobret amb trossos de fusta de mides i textures diferents, quaderns per fer puzzles, una bossa amb retalls de robeta de textures diferents per endevinar de què es tractava, imatges de diferents moments de la vida de l’artista per ordenar-les cronològicament, etc.

 

A la “Caixa de Miró” hem trobat recursos per treballar els colors i els símbols, associacions de paraules amb objectes, identificar diferents figures en l’obra de l’artista.

A la “Caixa de Picasso” hem vist endevinalles, lletres amb velcro per construir petites frases, ulleres de colors, miralls…

A més, a cada capsa hi havia una titella (la Tapioca, la Miroia i la Picassia) que servien com a “mascota” o “protagonista” per treballar cada artista. La Lourdes ens ha explicat com era molt útil partir de la biografia de l’artista per tal d’apropar la seva obra als nens (així els nens poden fer deduccions sobre el que representa un quadre o sobre com es devia sentir l’artista quan el pintava, etc).

Al veure les capses, m’he adonat com a partir dels recursos que ofereixen es poden treballar totes les àrees i capacitats: la lectura i escriptura, les matemàtiques, la descoberta de l’entorn, l’anglès, potenciar la línia artística, treballar capacitats d’anàlisi, percepció, relació, d’interpretació, de sensibilitat… A més, tots els recursos són molt atractius pels infants i també molt pràctics per les mestres.

Tot i que la Lourdes ens ha explicat la dificultat d’expandir aquest projecte per les escoles, a mi m’ha semblat una conferència molt interessant i m’ha donat moltes idees que de ben segur posaré en pràctica en el meu futur com a mestra.

 

Dimarts 13/04/2010 Segon dia de construccions.

Avui hem canviat una mica la dinàmica de l’espai de construccions. Abans de començar, ens hem ajuntat els dos grups de construccions a l’aula de psicomotricitat (el grup de la Georgina que fa construccions petites; i el grup de l’Angus que fa construccions grans). Un cop hi érem tots, ens hem assegut en rotllana i les mestres han explicat que avui els nens i les nenes podrien triar a quin espai volien anar: si volien anar a la classe de les estrelles amb la Georgina o si volien quedar-se a l’aula de psico amb l’Angus. Abans de prendre la decisió, hem estat parlant una estona sobre les Colònies: els nens estan entusiasmats i força neguitosos i a tothora parlen de les colònies. La Georgina ens ha explicat que ella ja havia tret el sac i que aquesta tarda ja es prepararia la motxilla. Tots els nens han anat intervenint i explicant com vivien a casa la preparació per aquesta gran “aventura”. M’ha fet molta gràcia la idea de que els nens s’emportin “petons”: els pares es pinten els llavis i fan un petó sobre un cartró perquè es quedi marcat i així quans els nens estiguin una mica enyorats o a la nit tindran els petonets dels pares. Després, tots hem tancat els ulls i hem pensat a quin espai volíem anar. Molts dels nens que estaven l’altre dia també han repetit avui però també han vingut altres nens que no coneixia. M’he adonat que els nens i nenes que tenen a la Georgina de tutora de seguida han triat anar amb ella. Avui m’ha explicat que ja va ser tutora d’aquest grup l’any passat, quan feien P-3. La veritat és que es nota que estan molt units amb la seva mestra i que li tenen molt d’afecte.

Quan hem arribat a la classe, he ajudat a la Georgina a treure els diferents jocs i construccions i de seguida ens hem posat a jugar per no perdre més temps. Com l’altre dia, cada nen ha anat triant el joc que més li agradava. Jo he començat a jugar al dòmino amb la Nicole i l’Adrià: la veritat és que sabien força bé quines eren les regles del joc. La Georgina, com l’altre dia, ha anat passant per cada grupet de nens i jugava amb ells o parlava. M’encanta la relació que estableix amb cada nen i nena. Els nens de seguida li agafen confiança tot i que no sigui la seva mestra habitual i es nota que se senten molt còmodes quan estan amb ella. A més la Georgina sap veure què és el que necessita cada nen en cada moment i s’adapta a les seves necessitats. Sempre busca que els nens pensin, investiguin i aprenguin gairebé sense ni adonar-se’n. Avui, per exemple, ha fet boletes de paper de plata per tal que els nens les poguessin fer passar per unes construccions fetes amb tubs. Als nens els ha encantat la idea i han estat molt distrets veient com podien fer que les boletes passessin pels tubs. També ha tret figuretes d’animalets perquè els nens poguessin jugar-hi amb les construccions del Lego i inventar-se historietes. Això m’ha fet reflexionar sobre el fet que de vegades no és tan important tenir molts recursos sinó saber treure’n profit d’aquests.

Quan ja quedava poc perquè fos l’hora, ens hem posat a recollir i la Georgina s’ha emportat un grup de cinc nens perquè l’ajudessin a guardar les construccions al pis de dalt. Jo m’he quedat a la classe amb la resta de nens i he aprofitat per observar la distribució de l’aula i per preguntar als nens que eren alguns dels murals o manualitats que havien fet. M’ha sorprès molt veure com els nens de la classe de les estrelles eren capaços d’explicar-me a la perfecció què és el que hi ha a la seva aula i que estaven treballant últimament. M’han ensenyat un mural amb relleu de l’eixample, uns cotxes fets amb plastilina que després anirien a sobre d’aquest mural, també m’han explicat que avui després del pati farien l’hora dels tresors (cada nen havia de portar un tresor i explicar-lo als altres). M’he adonat que la classe està plena d’estímuls i que tot està molt a l’abast dels nens (ho poden veure i tocar i la Georgina els hi deixa agafar). He notat com els nens s’il·lusionaven al ensenyar-me la seva aula i que sentien aquesta com a pròpia, com si fos una segona llar.

M’ha agradat molt l’experiència d’estar aquests dos dies amb la Georgina a l’espai de construccions. Crec que és una mestra fantàstica, molt propera amb els nens; se li nota que gaudeix de la seva feina i transmet aquest entusiasme a tots els nens. A més, m’ha deixat participar moltíssim a l’aula i he après moltíssim d’ella com a mestra. La veritat és que fins i tot em sap greu canviar d’espai tot i que crec que també serà interessant conèixer un altre espai diferent i veure com treballen.

Aqui us deixo algunes fotos dels nens i de les seves magnífiques construccions. Ja veureu com la seva imaginació no té límits!

Dijous 8/04/2010 Riure per començar bé el dia!

Avui la presentació dels llibre anava a càrrec de la Mireia i la Noelia. A diferència dels altres dies, ens han llegit un fragment del llibre “La niña del lápiz marrón”. Aprofitant el fet que a la nena del llibre li agrada molt llegir contes i que la mestra també ho treballa molt a l’aula, l’exposició s’ha centrat en el recurs del conte. Les companyes ens han fet reflexionar sobre quins contes recordàvem de la nostra infància i  quina era la seva “moraleja”.

Hem parlat de contes com ara els tres porquets (on s’explica la importància de fer les coses ben fetes i de tenir paciència) o l’aneguet lleig (on s’ensenya que ser diferent no vol dir ser pitjor i que tots ens hem de respectar tot i que tinguem diferències).

Després hem reflexionat i comentat alguns dels aspectes positius que aporten els contes als nens i nenes: estimulen la imaginació, permeten treballar l’expressió oral i també l’expressió escrita, són un bon recurs per fer reflexionar als infants sobre aspectes morals…  Personalment, crec que el conte és un recurs que ens ofereix moltes possibilitats per treballar amb els nens i les nenes d’una forma atractiva pels infants.

A la segona part de la classe, l’Anna, aprofitant que el dia 1 va ser el dia de l’humor al treball, ens ha preparat dinàmiques del riure perquè comencéssim el dia amb bon humor.

Hem començat jugant a “casa, inquilí, terratrèmol”, després hem intentat dir frases amb la llengua fora, hem jugat “presi, vice, secre”… La veritat és que totes hem rigut moltíssim i hem passat una molt bona estona! M’he adonat que potser feia molt temps que no reia així i de la importància de trobar estones per riure, per desconnectar i trencar la monotonia. A més, crec que dinàmiques com aquestes ajuden a fomentar el sentiment de grup i a perdre la por a fer el ridícul. De cara a la nostra feina com a mestres, crec que és important tenir present la importància de crear un clima distès a l’aula, de deixar que els nens riguin, de fer petites bromes, de que els nens notin que la mestra té una actitud positiva

Dimarts 6/04/2010 Espai de construccions

Avui, després de les vacances de setmana santa, hem canviat d’espais a l’escola Eulàlia Bóta. Jo ja tenia molt clar quin espai volia triar: l’espai de construccions. Aquest espai el fa la Georgina que és la coordinadora d’Infantil de l’escola. Ja la vam conèixer el dia que va venir a la jornada de mestres i la veritat és que em va semblar una gran professional. Altres companyes també m’havien parlat molt bé d’ella i la veritat és que tenia ganes de compartir aquesta experiència amb ella. La veritat és que la meva intuïció no s’equivocava. Amb un dia he tingut prou per comprovar que la Georgina és una mestra fantàstica i que és un dels models que m’agradaria tenir de cara a la meva futura professió.

Avui, la Georgina ja m’ha advertit que seria un dia una mica especial i que la dinàmica dels espais aniria una mica més lenta que els altres dimarts. És el primer dia que els nens tornen a l’escola després de les vacances de Setmana Santa i tots tenen moltes ganes de veure a les seves mestres i compartir amb elles tot el que han fet aquests dies. De seguida ho he pogut comprovar: tots els nens de la classe de les estrelles de mar abraçaven i perseguien a la Georgina per explicar-li les seves anècdotes. La veritat és que m’ha semblat que els nens tenen una relació molt propera amb la seva mestra i que senten una gran estima i admiració envers ella. La veritat és que aquesta actitud de la Georgina de prioritzar aquesta estona de comunicació amb els infants en comptes d’organitzar els nens i fer-los canviar ràpidament d’aula per realitzar els espais. Crec que en aquestes situacions és fonamental ser una mestra flexible com la Georgina i saber adaptar-se a allò que els infants més necessiten en el moment. Després d’un període de vacances, els infants necessiten tornar a situar-se i per això és convenient que estiguin una estona amb la seva tutora fins que se sentin còmodes.

Un cop tots els infants han estat organitzats i amb les pinces col·locades, he anat a buscar als nens de P-5 i de P-3 per guiar-los fins a la classe de les estrelles de mar, que és on es fa l’espai de construccions. Abans de tot, la Georgina ha fet que tots ens asseguéssim en cercle i que ens presentéssim. Cada nen havia de dir el seu nom, de quina classe era i que havia fet a les vacances de setmana sant o com era la seva mona. Amb aquesta activitat, he observat com la Georgina afavoreix la comunicació i l’expressió oral entre els alumnes. Deixa que els alumnes intervinguin lliurement i parlin sense límits, que es facin preguntes entre ells i alhora ella també participa en les converses fent-los preguntes i mostrant molt interès i entusiasme en tot allò que expliquen els nens. A més, això afavoreix un clima distès i càlid que també contribueix a que tots els nens se sentin còmodes (tenint en compte que els nens no estan amb el seu grup-classe i que la majoria tampoc estan amb la seva mestra habitual).

Un cop ens hem presentat, la Georgina ha explicat als nens que entre tots repartiríem els jocs i les construccions i que ells mateixos podien triar la construcció que més els hi agradés. Hi ha construccions i jocs molt diversos: peces de lego, un domino, un tangram, el joc del parxís, una construcció per fer formes amb gomes, etc. M’ha sorprès veure com els nens s’han anat distribuint de forma lliure per l’aula i han triat l’activitat que més els venia de gust fer i quan es cansaven provaven una altra. La veritat és que he notat algunes diferències en la manera de jugar i d’enfocar el joc en relació a les edats. En general, els nens de P-5 ja saben jugar de forma més cooperativa i busquen als companys per tal de passar-s’ho millor i de donar més sentit al joc. Per exemple, hi havia un grup de nens de P-5 que s’ho han passat “pipa” jugant al joc de l’oca i que m’he fixat com tots respectaven les normes i regles del joc. També, he vist un grup de nens de P-4 i P-5 que estaven fent una ciutat de forma conjunta amb les peces del Lego. Els nens de P-3, en general, encara juguen de forma més individual: alguns jugaven al domino ells sols, o al tangram o feien construccions, etc. Tot i així, vull comentar que tot els nens han mostrat una molt bona relació entre ells, independentment de l’edat (no hi ha hagut cap conflicte i quan un nen més petit volia afegir-se a un altre grup, els nens més grans l’acceptaven sense cap problema i l’ajudaven i li feien de guia.

Per acabar, m’agradaria fer un comentari respecte a l’actuació de la Georgina durant el temps que els nens han estat a l’espai de construccions. El paper que ha assumit la Georgina a l’aula és el referent que m’agradaria seguir com a futura mestra quan realitzés espais/tallers/racons amb els nens. Deixa plena llibertat als nens per tal que juguin i s’organitzin com vulguin però alhora va passant pels diferents jocs i construccions i, a més d’observar els nens, participa i juga amb ells com si fos un més (sense assumir paper de mestra en aquest cas). A més, quans els nens s’apropen per ensenyar-li les seves construccions, sempre aprofita l’ocasió per elogiar la seva feina i per demostrar-los afecte.

En definitiva, crec que tant la Georgina, com tots els nens i nenes i jo mateixa hem passat una molt bona estona i hem après moltíssim avui a l’espai de construccions.