Dijous 25/03/2010 Explorem diferents textures i juguem al Pica-Paret!

Avui hem començat la classe amb l’exposició de la Raquel i la Tamara. Tot i així, s’han trobat amb l’imprevist de que avui a primera hora ha faltat molta gent a la classe i han hagut de canviar una mica la dinàmica que tenien preparada. Arrel d’això, l’Anna ens ha fet reflexionar sobre el fet de tenir preparat sempre un pla B per si la proposta inicial no es pot dur a terme per qualsevol motiu.

Pel que fa nostra futura feina de mestres, considero que tan important és planificar i organitzar bé les activitats com tenir capacitat d’adaptació davant els possibles imprevistos. Considero fonamental ser flexible i saber reaccionar amb naturalitat davant d’un canvi de plans per tal que els nens no es posin nerviosos i reaccionin de la millor manera possible.

En relació a l’exposició d’avui, les companyes han llegit un fragment de “Nens de vidre” en el qual els nens treballaven per racons. Aprofitant aquest context, ens han proposat participar en dos tallers diferents:

–       Experimentació: Ens hem tapat els ulls amb una bena i hem hagut d’anar reconeixent diferents materials que ens passaven (cotó fluix, paper d’alumini, cartró…). El fet d’anul·lar el sentit de la vista per uns moments, t’obliga a centrar-te en el sentit del tacte i a explorar de forma més conscient les diverses textures. Crec que aquesta activitat pot ser molt adequada per als nens d’infantil.

–       Jocs populars: Hem jugat al joc “1,2,3, pica- paret”. Es tracta d’un joc molt divertit per als nens i nenes en el qual es van intercanviant els rols (un para i els altres es mouen) i on els infants aprenen que de vegades es guanya i de vegades es perd.

Un cop hem realitzat els dos tallers, la Raquel i la Tamara ens han fet reflexionar sobre les finalitats i avantatges que pot tenir treballar per racons/ espais / tallers:

–  Els nens poden interactuar amb altres alumnes de classes i d’edats diferents. Com he pogut observar a l’espai de l’hort de l’escola Eulàlia Bóta, en la majoria de casos els nens més grans fan de guia dels més petits. Tot i així considero que la mestra ha d’estar molt pendent per si hi ha algun nen tímid que li costa més relacionar-se o per si hi ha algun nen més gran que no deixa participar als altres. En aquests casos, crec que és molt important que la mestra intervingui.

– Cada racó o espai treballa un objectius concrets i apropa als alumnes a situacions quotidianes. L’espai de l’hort o també un possible taller de cuina en serien un bon exemple.

–  Augmentar l’autoconcepte i l’autoestima i fomentar l’autonomia. L’objectiu dels espais o racons es deixar que els nens experimentin per si mateixos i d’aquesta manera es fomenta la seva autonomia i autoestima.

– El fet que els grups dels espais siguin més reduïts contribueix a què les mestres puguin prestar més atenció als alumnes i dedicar-se a oferir una atenció més individualitzada als alumnes que ho requereixin.

A la segona part de la classe, hem assistit a la conferència del director de teatre Ricard Soler inclosa en el marc de les Jornades Formatives de Teatre. El Ricard ens ha explicat tota la seva experiència com a director de teatre. La seva companyia, Obskene, es caracteritza per buscar una creació innovadora basada en les diferents modalitats del teatre (titelles, ombres xineses, textos poètics dramatitzats, obres basades en la improvisació…).

La seva conferència m’ha fet reflexionar sobre el teatre com a recurs per treballar a l’educació infantil. A més, el Ricard també ha insistit molt en el fet que el teatre promou el treball en equip. En efecte, crec que és fonamental potenciar el treball col·laboratiu en l’etapa d’infantil: que els nens i nenes participin en un projecte comú en el qual tots han d’anar a una i en el qual la tasca de cada alumne és imprescindible per arribar a un bon resultat final. Fomentar aquest aprenentatge des que els infants són petits els serà molt útil per a la seva formació posterior i en general per a la seva vida.  En aquest sentit, una petita representació teatral pot ser un bon recurs per treballar aquests valors a l’etapa d’infantil.

Dimarts 23/03/2010 Fem d’exploradors!

Avui he tornat a estar per tercera vegada a l’espai de l’hort. Tot i així, ha sigut una sessió força diferent a les altres. Per començar, els nens han canviat d’espais i per tant, he conegut un altre grup de nens. A més, com que aquesta setmana ha estat plovent i la terra està molla, la Laura ha hagut de modificar l’activitat que tenia pensada inicialment. La Laura m’ha explicat que a l’espai de l’hort sempre has de tenir un pla alternatiu preparat ja que com que es realitza a l’exterior, l’activitat sempre està condicionada per les condicions meteorològiques.

Així doncs, hem començat presentant-nos a la classe dels Gupis. Després, la Laura ens ha explicat que avui faríem d’exploradors i que hauríem d’observar molt i molt bé totes allò que poguéssim trobar a prop de l’hort. Ha advertit els nens que haurien de vigilar amb els bassals i que no havien de tocar la terra perquè era molt molla i s’embrutarien. A continuació, ens ha ensenyat quines serien les eines de les quals ha de disposar un bon explorador per observar: lupes, pinces, pots per guardar les troballes, etc. Ha anat passant els diferents objectes per tal que els nens els toquessin i s’adonessin de per què servien. M’agrada molt la manera com la Laura presenta les activitats: en comptes d’explicar-ho tot ella, deixa que els nens facin hipòtesis i els fa preguntes per tal que per ells mateixos descobreixin què faran. Per exemple, abans d’ensenyar la lupa a preguntat als nens si algú sabia com era i perquè servia i després l’ha ensenyat perquè els nens comprovessin com al mirar a través de la lupa els objectes es veuen més grans.

Abans d’anar cap a l’hort, la Laura ha proposat als nens una activitat prèvia: els ha repartit unes cartolines per grups i els ha demanat que dibuixessin tot allò que creien que podien trobar quan sortissin a l’hort. Els nens han dibuixat pedres, flors, plantes però sobretot molts insectes (formigues, escarabats, aranyes i fins i tot alguna serp). Després un portaveu de cada grup ens ha explicat què és ell que havien dibuixat. Crec que aquesta dinàmica també és una excel·lent manera per promoure la participació i per explorar els coneixements previs dels alumnes. Crec que també és una bona manera de fomentar la curiositat dels nens i que després facin una observació més conscient d’allò que troben. A més, la Laura també respecta molt les diferències individuals i el caràcter dels alumnes. Avui al grup hi havia una nena de P-4 molt tímida i que es sentia descolodada i m’he adonat com la Laura no l’ha forçat a parlar sinó li ha deixat espai i ha intentat estar uns minuts per ella de forma més individual.

Després hem sortit a l’hort. Tots els nens anaven ben preparats els barrets imaginaris d’investigadors, amb les lupes i els pots i sobretot amb els ulls ben oberts. Ha sigut fantàstic veure l’entusiasme que mostraven els nens quan trobaven qualsevol cosa. La Laura els ha deixat llibertat perquè es moguessin per tot l’hort i els nens anaven i venien ensenyant-nos amb cara de fascinació el que havien descobert. S’han mostrat especialment interessats pels insectes (han trobat moltes formigues que menjaven un tros de pa, un cargolet, una aranya, un petit escarabat, han vist volar una papallona). La Laura també els ha anat ensenyant i fent endevinar quines plantes hi havia a l’hort i que observessin amb la lupa com eren les fulles o quina olor feien algunes plantes. Els nens s’ho han passat super bé i la veritat és que jo també he disfrutat moltíssim. Quan hem acabat, hem tornat a entrar a la classe per compartir amb els companys algunes de les troballes i per comprovar si havíem trobat a l’hort tot allò que pensàvem abans d’anar-hi o si hi havíem vist altres coses. Crec que aquesta posta en comú al final serveix perquè els nens interioritzin tot allò que han après (els noms de les plantes i d’algunes hortalisses, dels insectes, etc.)

 En resum, crec que ha sigut una última sessió a l’espai de l’hort molt productiva que m’ha fet reflexionar i m’ha donat moltes eines que podré aprofitar com a futura mestra.

Divendres 19/03/2010 Sessió de mestres i visita a l’Aquàrium!

Avui ens hem reunit a les nou a la sala del teatre. Primer tots els grups han fet la presentació dels power points (La Marina i l’Alibe ho han fet molt bé) i després les mestres han anat comentant alguns aspectes i responent els dubtes que els havíem plantejat. Dels diversos comentaris que han fet les mestres, n’he extret les següents reflexions:

–       L’element bàsic de l’avaluació a l’etapa d’infantil és l’observació. Els criteris que hi ha darrera d’aquesta avaluació no es basen tan en què els alumnes assoleixin o no uns determinats aprenentatges conceptuals sinó en el fet que els alumnes desenvolupin un seguit de capacitats més generals com ara l’autonomia, la confiança i seguretat en si mateixos, l’adaptació a l’escola. La importància recau més en el procés que en uns resultats finals concrets: allò important a infantil és que els nens vagin progressant i millorant al seu ritme.

–       La comunicació és l’eix fonamental de la relació entre la mestra i l’alumne. En aquest sentit, és fonamental que la mestra sigui propera i que creï un clima que fomenti la participació. S’han de trobar espais per saber com estan els nens, si els passa alguna cosa, ja que això ens ajudarà a entendre els seves actituds i comportaments.

–       Tan important com el treball dins de l’aula ho és la feina que les mestres realitzen fora de l’aula. Per tal que una dinàmica concreta funcioni bé a classe i se n’obtinguin els objectius proposats, és imprescindible una planificació prèvia. Alhora, també és molt important que les mestres dediquin estones a coordinar-se entre elles  ( en serien un exemple les reunions de traspàs).

–       De la mateixa manera que és imprescindible que una mestra sigui organitzada i planifiqui les activitats, també és fonamental que aquesta sigui flexible. Com a futures mestres d’infantil ens trobarem amb molts imprevistos que ens obligaran a modificar lleugerament o totalment l’activitat que teníem plantejada: ja sigui perquè hi ha molts nens malalts, perquè ha faltat una mestra que necessitàvem per dur a terme l’activitat, perquè plou i no podem sortir al pati o fins i tot perquè ens ha sorprès una nevada i trobem més encertat dedicar aquell dia a treballar un fenomen meteorològic que no estem acostumats a veure.

–       Pel que fa als nens amb necessitats educatives especials, és important remarcar que no es poden passar per alt aquestes necessitats específiques per aconseguir una normalitat a l’aula. En aquest sentit és necessari que les mestres comptin amb l’ajuda d’altres professionals per tal que aquests nens puguin seguir al màxim possible la dinàmica de classe sempre comptant amb una atenció més individualitzada.

–       La relació amb les famílies és també un dels punts bàsics que ha d’intentar promoure l’escola. Per a la mestra és molt útil conèixer l’entorn familiar dels nens i nenes i així poder entendre determinades actituds o comportaments. Alhora, per als nens també és molt important sentir que els pares participen en els seus aprenentatge i que, d’alguna manera, també formen part de l’escola (portant materials que se’ls demana des de l’escola per decorar les classes, participant en les festes o propostes que s’organitzen a l’escola, assistint a les reunions, consultant l’agenda i les notes informatives…)

–       Cada escola és diferent ja que se situa en un entorn determinat que respon a una realitat concreta. En aquest sentit, és important que les propostes de l’escola s’adaptin a aquest entorn i incideixen en els punts més necessaris (hi ha escoles en els quals la participació de les famílies ja és molt elevada i en d’altres en les quals cal fomentar-la molt més; l’absentisme escolar també és un fenomen que afecta algunes escoles i per tant cal posar mesures determinades, etc)

Després de la sessió dels mestres ens va dirigir a l’Aquàrium de Barcelona on ens esperava l’Elena, la cap del departament d’Educació. L’Elena, apart d’oferir-nos una magnífica explicació sobre l’Aquàrium i tota la fauna marina que alberga, ens ha presentat el seu projecte educatiu, “Viu la mar d’experiències”. El lema d’aquest projecte és “Conèixer per estimar i estimar per protegir”.

La veritat és que m’ha sorprès moltíssim la gran quantitat de recursos educatius que l’Aquàrium pot oferir. Les propostes són molt variades i estan adaptades a cada etapa educativa i, fins i tot, a nens amb necessitats educatives especials: a infantil trobem hi trobem des de visites guiades, representacions teatrals (nosaltres hem pogut gaudir d’un esquetx), contes, tallers interactius que permeten als infants experimentar. Cada proposta intenta treballar uns objectius concrets com ara conèixer algunes característiques morfològiques i fisiològiques dels éssers vius marins, comparar els sentits dels éssers marins amb els dels humans, conèixer la repercussió que té la contaminació sobre la vida marina, desvetllar l’interès, la sensibilitat i el respecte per la conservació del medi ambient.

A més, l’Aquàrium també disposa d’un ampli ventall de recursos per al professorat: materials tant per abans de la visita, com pel durant, com pel després, jornades dedicades als mestres, el dia del professorat. Després de les explicacions de l’Elena i d’haver consultat la pàgina web i el fulletó informatiu, crec que la visita a l’Aquàrium és una sortida molt interessant per a tenir en compte com a futures mestres.

Al final de la visita hem tingut l’oportunitat de poder visitar amb tranquil·litat els diferents “mars i oceans” de l’Aquàrium i poder comprovar algunes de les curiositats que ens havia explicat l’Elena. Ens ho hem passat genial!

Dijous 18/03/2010 “Hacen falta cinco cumplidos para resarcir un insulto”.

Avui hem tingut la presentació de dos fragments del llibre “Nens de vidre”. La primera exposició ha anat a càrrec de la Núria i la Míriam i han creat un ambient molt suggerent a la classe per tal de presentar-nos la seva dinàmica: amb els llums apagats i amb la il·luminació de moltes espelmes distribuïdes en cercle, amb una música emotiva de fons… Ens han llegit un fragment on el Pau explicava els seus sentiments, el seu estat anímic, i després ens han repartit tres cartolines a cada persona. A la primera, hem escrit un número de l’1 al 5 que indiqués el nostre estat anímic d’aquell moment. A la segona cartolina hem escrit una frase o comentari negatiu que ens hagués fet mal algun cop i després l’hem estripat i llençat a la paperera. Finalment, hem escrit un missatge positiu per a la persona que teníem a la nostra dreta. Tot plegat ha estat molt emotiu i crec que ens ha ajudat a tots a sentir-nos una mica més optimistes.

Aquesta exposició ens ha ajudat molt a reflexionar sobre la importància de les emocions i dels sentiments per als nens i nenes d’infantil. Com a mestres, és important que intentem entendre en tot moment com se senten els nostres alumnes ja que això ens ajudarà també a entendre el seu comportament i actitud. Una mestra ha de saber veure o descobrir si un nen un dia no ha dormit bé i per això està més neguitós o més cansat, si ha nascut un germanet o germaneta i per això demana més atenció o protagonisme, si els pares s’han separat i el nen està vivint una situació d’estrès a casa, etc. A més, la mestra ha de tenir en compte que cada nen té un caràcter i personalitat diferent i que, per tant, expressarà les emocions de diferent manera. En aquest sentit, és molt important que la mestra conegui molt i molt bé com és cada un dels seus alumnes i així podrà oferir-los l’atenció que necessitin en cada moment. Alhora també és molt important que la mestra ensenyi i dediqui moments a què els nens expressin i verbalitzin els seus sentiments: s’ha de fer veure als nens, per exemple,  que quan algú està enfadat és per alguna cosa i que el fet de parlar-ho l’ajudarà a sentir-se millor.

Hem acabat l’exposició fent una reflexió entorn a la relació de la paraula “vidre” (que apareix al títol del llibre) amb el concepte de “fragilitat”. En efecte, els nens i nenes són molt fràgils i l’actitud de la mestra pot arribar a tenir molta influència sobre el seu desenvolupament emocional. En aquest sentit, m’ha semblat molt interessant l’article que he llegit al blog de la Núria Tamayo “Hacen falta cinco cumplidos para resarcir un insulto”. Hem de tenir en compte que el llenguatge és molt poderós tan positivament com negativament. Per aquest motiu, com a futures mestres sempre haurem de deixar de banda tots aquells sentiments negatius a l’aula i propiciar un clima d’optimisme que afavoreixi l’autoestima dels nostres alumnes (fent sentir als nens protagonistes, premiant-los quan fan alguna cosa bé…)  

La segona exposició ha fet referència a l’expressió plàstica com a element d’anàlisi de la personalitat. Hem dibuixat una casa i després hem intercanviat els dibuixos entre tots els companys de classe. Després, hem intentat analitzar la personalitat del company o companya a partir dels diversos elements que apareixien en el dibuix. L’objectiu era fer-nos veure com a partir d’un dibuix d’un nen podem intuir el seu estat emocional, el seu caràcter, etc. Tot i així, l’Anna ens ha advertit sobre el perill que pot comportar etiquetar un nen o una nena únicament a partir d’aquesta pràctica. Considero que és a partir de l’observació diària i de la relació que la mestra estableix amb cada alumne, com aquesta pot arribar a conèixer el caràcter de cada nen i així adaptar-se a les seves necessitats.

Finalment, hem ajudat a l’Alibe i la Marina a preparar el power point que presentaran demà a la sessió dels mestres.

Dimarts 16/03/2010 Ens retrobem amb els companys de dimarts!

Avui hem fet la primera sessió de cotutoria. La meva parrella és la Marina però com que jo he estat una estona amb l’Anna mirant això dels blogs, al final ens hem ajuntat amb una altra parella (la Cristina que va amb mi al cole i l’Alexia que va amb la Marina). La veritat és que el fet que fóssim quatre ens ha anat molt bé perquè quan alguna no recordava alguna cosa o havia faltat algun dia, la companya ho podia acabar d’explicar o matisar. A més, escoltar quans més punts de vista sempre és positiu!

La Marina i l’Alexia també van a l’escola Eulàlia Bóta com nosaltres però en el torn de dijous. Després d’explicar-nos mútuament les nostres experiències, ens ha sorprès molt les diferents maneres de treballar segons si els nens fan espais o no.  Ens han explicat com és la dinàmica d’una classe en un dia que no hi ha espais i tant la Cristina com jo hem coincidit que ens agradaria veure-ho.

Després de parlar sobre les escoles, ens hem explicat el que havíem fet a les classes de la universitat. Hem coincidit força. Els ha semblat molt útil la sessió que vam fer amb els alumnes de la facultat de Pedagogia. A continuació hem preparat les tres preguntes per la sessió dels mestres de divendres:

  1. Què ens ha sorprès?

–       El treball per projectes i l’adaptació d’aquest segons el curs (P-3, P-4 o P-5)

–       La solidaritat que fomenta l’escola amb Haití.

–       L’amplitud de les aules i l’espai del qual disposen.

–       L’assimilació per part dels nens de la dinàmica dels espais: no es despistes, saben a on han d’anar i quin taller faran.

–       L’actualització de la decoració: la decoració és renova contínuament. Els treballs que fan els nens de seguida es pengen i s’exposen per aules i passadissos.

–       L’adaptació de les aules i lavabos als nens. Tot està fet a la seva mida, les aixetes són molt còmodes per tal que els nens les puguin utilitzar per sí sols.

  1. Quins dubtes tenim?

–       Es  promouen les activitats conjuntes durant les colònies (P-3, P-4  i P-5)?

–       Es realitzen espais els dies que no assistim els alumnes de la universitat?

–       Canvien les mestres d’espai o sempre estan en el mateix?

  1. Què proposem?

–       Assistir a l’escola un dia que no es treballi per espais per veure una dinàmica de la classe diferent.

Dijous 11/03/2010. Anem d’excursió al Zoo!!

Avui hem començat amb les presentacions dels fragments dels llibres. Els ha tocat a la Marta Solsona i a l’Estefania que ens han presentat un fragment del llibre “Nens de vidre” relacionat amb l’espai. A partir de la lectura del fragment i amb una música suau i inspiradora com a fons, ens han proposat que cadascuna de nosaltres dibuixéssim com recordàvem les nostres classes d’infantil quan érem petites o bé que dibuixéssim com hauria de ser una classe d’infantil ideal. A partir del dibuix, la Marta i l’Estefania ens han fet reflexionar i a continuació ens han presentat els elements que hauria de tenir una classe d’infantil per tal que es considerés adequada. Aquests de forma resumida són:

–       La classe ha de disposar de llum natural.

–       El mobiliari ha de ser còmode i adaptat a la mida i a les necessitats dels nens. És important que les cadires no siguin molt altes i que les prestatgeries estiguin al seu abast.

–       És important que la classe estigui decorada i plena d’estímuls. Per als nens, és molt satisfactori que a la classe es pengin els seus dibuixos, les coses que porten de casa….

–       És molt recomanable que les classes d’infantil tinguin un lavabo dins de la mateixa aula o ben a prop.

–       L’aula ha de disposar de l’espai suficient per poder realitzar activitats diferenciades (seure a les taules, seure en cercle al terra, fer alguna activitat més moguda, etc.) i per tal que els nens es puguin moure amb facilitat.

En la segona part de la classe, la Patricia ens ha proposat fer una planificació d’una sortida escolar. Ens hem agrupat en grups de 3 persones i cada grup ha triat, entre diverses opcions, on volia fer la sortida. La Núria, la Cristina i jo hem escollit fer una sortida al Zoo amb nens de P-5. A partir d’un esquema proposat per la Patrícia, hem anat desenvolupant els diferents aspectes i fases a considerar.

  1. Fase de “l’abans”:

–       Objectius: familiaritzar als alumnes amb els diferents tipus d’animals. Conèixer les característiques bàsiques que diferencien els diversos tipus d’animals (habitat, alimentació, pelatge)

–       Destinataris: curs de P-5

–       Durada (curta durada/ jornada completa/ colònies): la nostra sortida al zoo seria de jornada completa.

–       Trajecte: barcelona-barcelona

–       Transport: autocar

–       Quines activitats realitzarem: organitzar les diferents activitats tenint en compte els espais i el temps.

–       Què han de portar els nens? motxilla amb esmorzar, dinar i aigua, roba de recanvi; xandall de l’escola posat, gorra i crema protectora posada a casa.

–       Què han de portar els mestres? Farmaciola, agenda amb els números de telèfon dels pares, etc.

–       Què han de saber els mestres? Saber on estar l’infermeria o CAP més propera, on s’ubiquen els lavabos, saber si algun nen te al·lèrgia o alguna malàltia, etc.

  1. Fase del “durant”:

–       Seguretat: que cada nen porti targetes identificadores amb el seu nom i telèfon del centre o de la mestra, portar un botiquín, portar el cinturó a l’autocar.

–       Normes (recordar): portar el cinturó a l’autocar (respectar l’entorn i els animals (no tirar papers a terra, no fer sorroll, etc.), caminar de forma ordenada i per files, fer cas a les indicacions de les mestres o monitors.

–       Activitats: acotar el joc lliure i les diferents activitats en funció de l’espai , el temps i les característiques de l’alumnat.

–       Recursos personals: mestres, educadors, monitors

–       Recursos materials: bosses pel mareig, material informatiu proporcionat pel zoo, aigua de reserva, etc.

  1. Fase del “després”:

–       Com ha anat, què hem aprés?: conversa, fer murals, dibuixos, etc.

–       Què podem millorar?: valorar el transport, si les activitats que hem proposat eren adequades, la resposta dels nens (recollir aquestes valoracions a la Memòria del centre per posteriors sortides)

A l’última estona de la classe, cada grup ha presentat la seva sortida (a l’aquàrium, al teatre, al mercat, al bosc, etc) i finalment hem fet una posta en comú. La Patrícia ha ressaltat els següents aspectes:

–       És molt important tenir en compte el lloc on anem i conèixer l’espai. En aquest sentit és molt recomanable que la mestra conegui l’espai prèviament, abans d’anar amb els seus alumnes (on estan els lavabos, les fonts, els espais de jeure, on es pot dinar, etc)

–       També s’ha de tenir en compte que l’excursió no ha de ser una activitat aïllada centrada únicament en el dia que passem fora, sinó que la sortida ha de començar i acabar a l’escola. La mestra ha de fer un treball previ (activitats) abans de la sortida per tal que els nens coneguin a on van i puguin valorar més allò que veuran. De la mateixa manera, és molt útil aprofitar la sortida per realitzar després activitats diverses a l’aula (murals, treballar els animals, parlar sobre com ha anat la sortida, etc.)

M’ha agradat moltíssim aquesta activitat que hem fet avui i m’ha fet adonar-me de que per preparar una bona sortida és important organitzar prèviament molts aspectes i no caure en la improvisació.

Dijous 4/03/2010 Què entenem per materials curriculars?

Avui hem fet classe amb la Patrícia i amb els alumnes de la facultat de Pedagogia. La classe s’ha centrat en els materials curriculars. Primer de tot, la Patrícia ens ha fet reflexionar sobre la pregunta: què entenem per material curricular? Al final hem arribat a la conclusió que “qualsevol cosa” pot ser un material curricular depenent del seu ús i dels seus objectius, dels destinataris i del context.

A continuació ens hem distribuït per grups barrejant-nos amb els alumnes de pedagogia amb l’objectiu d’intercanviar les nostres experiències sobre les assignatures. Nosaltres els hem explicat en què consisteix el Projecte Universitat-Escola i els ha semblat molt interessant que tinguem la possibilitat d’entrar en contacte amb les escoles des de primer curs (els alumnes de pedagogia no podran fer pràctiques a escoles o a altres centres educatius fins a quart curs). Per altra banda, elles ens han explicat en què consisteix la seva assignatura i que fins ara han estat treballant únicament en el llibre de text. Tot seguit, els hem explicat els recursos estratègics que veiem a les escoles i elles s’han dedicat a analitzar-los i a fer-nos veure quins eren els avantatges i els inconvenients. Finalment, hem fet una posta en comú on hem comentat, entre tots, els diferents recursos i metodologies que hem observat a les escoles (el treball per projectes de l’escola Can Fabra, els espais de l’Eulàlia Bóta, etc.)

La veritat és que aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre els materials curriculars i la importància de que aquests siguin diversos i estiguin adaptats tant a les característiques de l’activitat com de l’alumnat. En aquest sentit, la meva opinió és que els materials curriculars i els recursos educatius haurien de ser el més propers possibles a la realitat i a la vida quotidiana dels nens i nenes (i especialment en l’etapa d’infantil). Per exemple, si estudiem les fruites, serà molt millor si treballem amb fruites de veritat i podem explorar les seves textures i fins i tot els seus gustos, que si treballem amb fitxes on les fruites únicament apareixen dibuixades. Un altre exemple seria treballar els animals de la granja a partir d’una sortida a una granja on puguin gaudir i conèixer de ben a prop a aquests animals.

Dimarts 2/03/2010 Plantem flors per decorar les classes!

Avui he tornat a estar a l’espai de l’hort amb la Laura però amb un altre grup de nens diferent (hem fet un intercanvi amb l’espai d’anglès). La Laura ja m’ha avisat que era un grup força “mogudet” i la veritat és que de seguida he tingut l’oportunitat de comprovar-ho. Igual que l’altre dia ens hem presentat i jo els he explicat que vinc de la universitat per aprendre a ser mestra. Abans de sortir a l’hort ens hem parat davant d’una taula on hi ha diversos objectes relacionats amb l’espai de l’hort: llibres,  llavors, mostres amb sorra i amb terra. La Laura ha estat una estona ensenyant-los totes les coses que podien trobar a l’hort i fent-los preguntes sobre allò que sabien.

Després hem sortit a l’hort i hem fet una passejada per veure tot el que hi ha plantat. La veritat és que tornat a constatar que els nens gaudeixen molt al estar a l’aire lliure. Quan ja hem observat molt i molt bé tot el que hi ha a l’hort, la Laura ens ha explicat que avui plantaríem flors per donar color i decorar les classes. Primer de tot, la Laura i jo hem repartit les llavors perquè els nens les observessin. Després, la Laura els ha preguntat què creien que necessitaven per plantar-les. La veritat és que m’ha sorprès veure tot el que saben els nens: saben que per plantar cal terra i no sorra de la que hi ha al terra, que després les plantes necessiten aigua per créixer. A continuació, hem repartit un test on hem enganxat una etiqueta amb el nom de cada classe i per grups hem anat omplint els testos de terra i després hem afegit les llavors. La Laura ha explicat als nens que si cuidaven bé les plantes, les llavors anirien creixent i es convertirien en flors de colors. La veritat és que als nens els fascina la idea de que d’allò tan petit que ells han plantat puguin sortir flors. De seguida han dit que caldria posar els testos en un lloc de la classe on hi arribés la llum solar i regar-los cada dia.

Finalment, cada grup de nens s’ha emportat el test a la seva classe per ensenyar-li a la seva mestra i companys i buscar un bon lloc on ubicar-lo. He pogut comprovar la bona relació que tenen els nens amb les seves mestres i com aquestes han rebut amb molta il·lusió “l’obra d’art” dels seus alumnes.

Dijous 25/02/2010 “Primer dia d’escola”

Avui hem fet la primera classe a la universitat en grup reduït. He arribat deu minuts tard perquè el metro s’ha parat una estació abans i hem hagut de caminar fins a Mundet. Quan he arribat encara faltava força gent i hem dedicat uns minuts a comentar la nostra experiència del primer dia a les escoles. La majoria estàvem sorpreses per la manera de treballar per espais.

A continuació, l’Anna ens ha proposat fer un escrit explicant com va ser el nostre primer dia a l’escola, a l’institut o a la universitat. Després ens hem intercanviat els escrits amb les companyes i cada una de nosaltres explicava breument com havia estat el primer dia de la companya que li havia tocat i quins sentiments o sensacions ens havia generat aquest primer dia (pors, inseguretats, curiositat…). Aquest exercici ens ha anat molt bé per poder reflexionar sobre el primer dia d’un nen d’infantil i sobre quines coses com a mestre hem de tenir present per tal que els nens se sentin còmodes.

Arrel d’aquest tema hem parlat sobre l’espai i la necessitat de que aquest sigui el més estimulant i acolllidor possible. L’Anna ens ha deixat triar la distribució de la nostra aula (ens hem assegut en semi-cercle) per tal d’afavorir justament un clima en el que ens sentíssim còmodes. A més, és important que tant els nens com els adults reconeguem l’espai i ens adaptem a ell per tal de sentir-nos més segurs. En relació a això hem comentat el període d’acollida que es realitza en moltes escoles i que afavoreix l’adaptació progressiva i de la manera més natural possible dels infants a l’escola.

Finalment hem parlat sobre el recurs de la música com un element que també ens pot ajudar molt a crear un clima càlid, relaxant i estimulant a les aules.

En definitiva, considero que totes les reflexions que han sortit han estat molt útils de cara a enfrontar-nos a molts “primers dies d’escola”.

Dimarts 23/2/2010 Primer dia a l’Eulàlia Bóta

Avui hem començat l’estada a les escoles. Ens ha rebut la Maria, la cap d’estudis del centre qui ens ha explicat breument que els dimarts els nens d’infantil treballen per espais i que es barregen entre els tres cursos: P-3, P-4 i P-5. Ens ha dit quins espais fan i ens ha deixat triar a quin volíem anar: plàstica, jocs populars, experimentació, anglès, hort, construccions i experimentació. Jo ho tenia molt clar des del principi: he triat l’espai de l’hort.

A continuació, he conegut la Laura, la mestra que s’encarrega de l’espai de l’hort i l’he acompanyat per totes les classes a recollir els nens: primer hem pujat les escales per anar a les tres classes de P-5, després hem baixat i hem recollit als de P-4 i finalment als de P-3. M’ha sorprès molt veure com els nens ja estan acostumats a organitzar-se per fer espais i no es despisten ni els costa separar-se de la tutora. A més, utilitzen pinces d’estendre la roba per tal de saber a on ha d’anar cada nen: cada espai té un color diferent (en el cas de l’hort és el verd claret) i els nens porten penjada de la bata una pinça d’aquest color.

Un cop ja hi érem tots (aproximadament uns quinze nens) hem sortit a l’hort!!. A l’escola Eulàlia Bóta tenen un hort preciós i molt ben cuidat (tenen una caseta per guardar les eines, moltes plantes i hortalisses plantades i amb el seu nom escrit en cartellets i fins i tot un ametller que acaben de plantar els nens de primària!!) El primer que ha fet la Laura es fer que tots ens asseguéssim en rotllana i ens presentéssim. Cada nen deia el seu nom i de quina classe venia (papallones, abelles, bous i vaques, gupis, pegassos, etc.) Jo també m’he presentat i els he explicat que venia de la universitat. Els ha ha fet molta il·lusió i en un moment tots s’han après el meu nom. De seguida m’ha sobtat les diferències individuals entre els nens: per l’edat (els de P-5 es nota que ja porten molt temps fent espais mentre que els de P-3 encara els costa una miqueta més situar-se: només porten un trimestre a l’escola!!) però també pel caràcter de cada nen (de seguida te n’adones d’aquells que són més moguts, o tímids). M’he adonat de com la Laura s’esforça a conèixer a cada nen (tot i que no es tutora de cap dels grups) i s’adapta a les seves necessitats.

Després de presentar-nos hem fet una passejada per l’hort per observar molt i molt bé tot el que hi ha: els nens ho miraven tot meravellats i la Laura els ensenyava com eren les fulles d’algunes plantes, els preguntava si coneixien alguns aliments que hi havia plantats o els feia endevinar quin fruit o hortalissa i podia haver sota les fulles d’alguna planta. M’ha semblat molt important aquest primer moment d’observació i de contacte amb l’hort: potser ja hi ha nens que han vist horts però segur que hi havia d’altres que era el primer cop que en veien un.

A continuació hem fet tres grups i la Laura ha explicat que avui plantaríem  flors a l’hort per tal que fes més goig: caputxines, narcisos i trasplantar unes tulipes. Ens ha ensenyat les llavors i ha tret dos testos i ha preguntat als nens què creien que necessitàvem per plantar i com ho havíem de fer. M’ha sorprès veure com saben tantes coses i com la Laura aprofita qualsevol excusa per fer que els nens parlin i vagin descobrint i aprenent gairebé per si sols. Un cop ja sabíem com havíem de plantar, jo m’he quedat en un grup i ens hem posat a la feina!! La veritat és que la Laura m’ha permès participar moltíssim i m’ho he passat superbé!! Hem plantat les caputxines i les hem regat i hem acordat que els hauríem de vigilar i cuidar molt i molt bé per veure si creixien.

Després hem entrat a la classe i la Laura ha repartit tres cartolines on deia: hem plantat caputxines. Com seran? /Hem plantat narcisos. Com seran?/ Hem plantat tulipes. Com seran? Per grups han anat dibuixant com creien que serien les flors que ells mateixos havien plantat: de quins colors, si grans o petites, com tindrien les fulles… Jo he anat passant per les taules i la veritat és que se m’ha contagiat la seva imaginació! Finalment hem penjat els dibuixos al racó dedicat a l’hort i he tornat a acompanyar als nens a les classes. Quina experiència!