Dimarts 11/05/2010 Dibuixem amb pasta de sal!!

Avui he tornat a l’espai de plàstica i hem fet una activitat que m’ha agradat molt!. La setmana passada l’Eulàlia ja ens va avisar que vinguéssim amb roba que es pogués embrutar. De seguida que hem arribat amb els nens a la classe de les papallones he entès el perquè. L’Eulàlia ha ensenyat a tots els nens què era allò de la pasta de sal i ens ha explicat com es feia (posant aigua, sal i farina i remenant-ho molt bé amb l’ajuda d’una batedora). A continuació, la Míriam i jo hem ajudat a l’Eulàlia a posar una mica de pasta de sal a les taules (que tornaven a estar folrades) per tal que els nens la poguessin tocar i experimentar amb la seva textura. Hi ha hagut nens que de seguida l’han tocada i l’han començat a espargir per tota la taula i d’altres que, en canvi, s’han mostrat més cohibits davant d’aquest nou material i han tardat una mica més a embrutar-se. L’Eulàlia ens ha explicat que aquesta actitud va molt lligada al caràcter i a la personalitat de cada nen. Ha sigut ben curiós veure com els nens experimentaven amb aquesta pasta: alguns deien que semblava com pega i d’altres de seguida han descobert que si l’espargien per la taula podien dibuixar i escriure-hi a sobre.

Un cop els nens ja havien gaudit i tenien les mans ben blanques, l’Eulàlia els ha preguntat quina activitat creien que podien fer amb aquesta pasta. De seguida algun nen ha proposat fer un dibuix i algun altre ha dit que com que el paper és blanc i la pasta també no es veuria el dibuix. L’Eulàlia ha preguntat als nens com creien que podien solucionar aquest problema i de seguida els nens han proposat que o bé podien pintar sobre un paper de color o bé posar-li pintura a la pasta de sal. La veritat és que m’ha sorprès moltíssim veure com els nens per si sols són capaços d’anar fent totes aquestes reflexions i trobant solucions als problemes que se’ls hi plantegen. M’he adonat, però, com la mestra té un paper fonamental a l’hora de fomentar aquesta actitud reflexiva en els infants (l’Eulàlia contínuament fa preguntes i afavoreix la participació dels infants per tal que siguin ells mateixos els qui descobreixin i experimentin i, en definitiva, siguin els protagonistes del seu procés d’aprenentatge). L’Eulàlia ens ha explicat que si la mestra dóna tota la feina feta als nens i únicament es limita a plantejar una activitat tancada, no aconseguirà fomentar aquesta capacitat de raonament i d’experimentació dels seus alumnes. Per això, es fonamental que en les activitats plàstiques on treballem amb materials que els infants estan poc acostumats a fer servir, la mestra deixi una bona estona perquè els nens experimentin lliurement amb el material i amb les seves propietats abans de proposar una activitat més concreta. La veritat és que m’han semblat molt útils totes aquestes reflexions de cara al meu futur professional.

Els nens han fet uns dibuixos preciosos! M’ha fet molta gràcia el comentari d’un nen de P-4 que m’ha dit que li agradava molt més pintar amb pasta de sal que amb colors perquè amb la pasta podia esborrar i tornar a dibuixar tantes vegades com volia. Al final, hem ajudat a l’Eulàlia a rentar les mans dels nens i també hem fet un mural on hem penjat tots els dibuixos dels nens i hem escrit allò que representaven. Mireu quines obres d’art!!